El gel és fràgil, efímer, canviant. És bonic i és perillós… i ha servit d’inspiració a molts artistes, com Nancy Campbell i Alicia Kopf, que han trobat en aquest element una font infinita per la seva creació. Ara les dues s’han trobat per reflexionar juntes sobre la literatura feta des del fred i nosaltres hem volgut esbrinar si existeix la literatura àrtica.

Upernavik

Per a l’escocesa Nancy Campbell, tot va començar quan va anar a un museu de Groenlàndia amb una beca d’artista. Concretament a Upernavik, a la costa nord-oest de Groenlàndia. El museu és conegut com el que està més al nord del món.

“Em van donar l’opció de fer la residència o bé a l’hivern o bé a l’estiu. El director em va dir: ‘Si vas a l’hivern no podràs veure res al teu voltant perquè és totalment negre, però podràs mirar al fons de la teva ànima’. Així que per mi va ser un viatge de cerca espiritual.”

L’illa té una vida molt tradicional de caçadors i pescadors i Campbell va viure amb aquesta comunitat i va escoltar històries sobre els efectes que el canvi climàtic està tenint en el gel.

“Un caçador em va demanar si us plau que expliqués les seves històries al món, així que aquesta consciència dels canvis en el gel em va fer voler mirar-lo a altres cultures i també a la meva pròpia i descobrir la seva importància, abans que desaparegui del tot.”

 

La biblioteca de gel

Des de llavors Nancy Campbell va quedar fascinada pel gel i va decidir que miraria d’entendre’l. Durant 10 anys l’escriptora ha explorat l’Àrtic, la seva gent i les seves llengües. També ha visitat diversos països a la cerca de documents, relats i testimonis que parlin del gel d’una o altra manera.

‘La biblioteca de hielo’ és la compilació de totes les seves troballes: mites, textos literaris, obres d’art, descobriments científics, expedicions polars fracassades o esports de gel. A mig camí entre un diari de viatge i un assaig cultural i científic, el llibre explora la relació de l’ésser humà amb el seu entorn, cada cop més fràgil.

“Crec que el que em fascina són les metàfores que el gel guarda i m’intriga la ciència en els meus treballs. Per mi, llegir la ciència i després intentar reformular-la a través de la meva pròpia experiència i el meu llenguatge i relacionar-ho amb la cultura sempre és un repte fascinant.”

‘Germà de gel’

Alicia Kopf també va trobar en el gel la metàfora perfecta per al seu llibre ‘Germà de gel’.

“Crec que el gel és fascinant no només per la seva bellesa física, sinó que és gairebé la metàfora perfecte del llibre. Els escriptors congelem les paraules, congelem els esdeveniments en forma de paraules.”

Fascinada per les gestes polars àrtiques, l’escriptora combina l’exploració històrica dels pols amb l’exploració interior i artística.

“A mi em va servir per descobrir, revelar una sèrie de qüestions familiars. En aquest sentit el gel va desgelar molt.”

Literatura àrtica

Ens preguntem si la literatura àrtica serà un nou gènere literari. Per Alicia Kopf sí que existeix.

“Hi ha, sens dubte, una literatura àrtica. El que passa que està tractada des de tants vessants diferents, que l’únic punt en comú és que es fa servir la metàfora del gel. Però és una metàfora que, com l’aigua i els seus estats, és fàcil de fer servir. I en aquesta senzillesa rau la complexitat.”

Nancy Campbell també creu que hi ha una mena de comunitat que fa literatura àrtica.

“En les meves excursions jo m’he trobat molta gent, crec que som com un club d’artistes que viatgem al nord, desesperats per explorar aquest tema, alguns dels quals menciono en el meu llibre. I crec que és part d’unes ganes terribles d’entendre el gel en aquest moment crític, abans que desaparegui.”

I bé… després de 10 anys d’investigació, haurà entès Nancy Campbell el gel?

“No, crec que mai no es podrà entendre el gel del tot. Ostres, és una pregunta difícil… Crec que està constantment canviant i la situació també. Quan vaig començar la feina fa 10 anys no era un tema tan crític ni polític, i com que això està en constant desenvolupament, les meves exploracions hauran de continuar d’alguna manera.”