Qui va ser Leonard Bernstein?
Nascut a Lawrence, Massachusetts, l’any 1918, de petit ja va tenir un gran interès per la música simfònica i quan va sentir per primer cop un concert per a piano va decidir que aquell instrument havia de ser el seu. Bernstein va acabar esdevenint un pianista de prestigi internacional, alhora que un gran director, però abans d’això va haver de formar-se adequadament, cosa que va fer a la universitat de Harvard i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, malgrat l’oposició inicial de la seva família.
CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRA NÚMERO 1 EN DO MAJOR
L. V. Beethoven. Int. Leonard Bernstein. Viena, 1970
Bernstein va ser un compositor amb moltes cares, però sempre amb una màxima: “Tota la música és seriosa per a mi”. És a dir, va voler trencar la barrera que acostuma a separar la mal anomenada música culta, i la música popular. L’obra de Bernstein pot situar-nos al més popular Broadway, però també a les sales de concert més prestigioses d’Europa. Comencem per Broadway:
El Bernstein compositor
Segurament, ‘West Side Story‘ és la seva obra més famosa, però no per ser popular és una música de poca qualitat, cosa que demostra les diverses lectures que pot tenir la seva obra. Per exemple: el musical ‘West Side Story’, inspirat en el ‘Romeu i Julieta’ de Shakespeare, no només s’ha representat com a musical, sinó que també ha estat una pel·lícula i existeix la seva lectura operística.
‘WEST SIDE STORY’
Jerome Robbins i Robert Wise, 1962
Bernstein volia una música sense etiquetes, però sí que trobaríem una característica en comú en tota la seva obra com a compositor, i és la voluntat de crear una identitat musical americana. Com la majoria de compositors, la seva música beu de l’europea, de compositors com Mahler, Stravinski, Britten o Gershwin, però alhora hi pot aparèixer el blues, el jazz o músiques llatines. És a dir, un resum del que és la societat americana: una mescla de cultures de procedències diverses. I aquesta identitat pot veure’s en moltes de les seves obres, com l’opereta ‘Candide‘. En aquest cas, Bernstein, amb molt sentit de l’humor, se’n riu de les complicades escenes de les dives de l’òpera italiana. També amb una línia molt fina que no ens fa fàcil concloure si ‘Candide’ és un musical o una òpera…
GLITTER AND BE GAY (CANDIDE)
L. Bernstein. Int. Meghan Picerno. Barcelona, 2018
Bernstein director d’orquestra
Bernstein va tenir la composició sempre present en la seva carrera, però seria injust no destacar que va ser un dels directors d’orquestra més importants de la seva generació. De fet, va dirigir les orquestres més importants del món i va ser durant nou anys el director titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova York. Va dirigir òperes (fins i tot va dirigir Maria Callas a Milà) i també un gran nombre d’obres simfòniques de compositors com Mahler, Brahms, Schumann o, és clar, Beethoven.
ODA A L’ALEGRIA (SIMFONIA NÚMERO 9 EN RE MENOR)
L. V. Beethoven. Dir. Leonard Bernstein. Berlín, 1989
Atenció, una curiositat sobre aquesta actuació: poques setmanes després de la caiguda del mur de Berlín, l’any 1989, Bernstein va rebre l’encàrrec de dirigir un concert per celebrar la reunificació que es va retransmetre en directe per mig món. I es va prendre una llicència: en l’’Oda a l’alegria‘ va canviar la paraula “Freud” (alegria) per “Freiheit” (llibertat), assegurant que Beethoven ho hauria permès.
Bernstein divulgador
Entre els anys 1958 i 1972, Bernstein va protagonitzar, al costat de la filharmònica de Nova York, els anomenats Concerts per a joves, que s’emetien a través de la televisió americana. Però no eren uns concerts a l’ús, sinó que Bernstein aprofitava el poder de la televisió per explicar conceptes tècnics relacionats amb la clàssica. D’aquesta manera, Leonard Bernstein va apropar als joves americans la música clàssica. Ho va fer en directe als qui assistien al concert, però també als milers que ho van poder veure a través de la televisió. Per tant, talent musical i talent com a comunicador, és el llegat del gran Leonard Bernstein.
YOUNG PEOPLE’S CONCERTS
L. Bernstein. CBS, 1958-1972
