La Inquisición és una banda relativament recent, formada el 2016, però els seus membres ja venien de bandes amb experiència en l’escena punk, ska o oi! Ens trobem a la sala Estraperlo de Badalona amb Rubén (veu), Willy (bateria) i Álex Cirro (baix) per parlar del nou disc, ‘Tenevrae’, de l’estat actual del punk, de la música en directe i de la nostra ciutat.

Religió i política

Des dels seus inicis, i aprofitant el nom del grup, La Inquisición ha fet servir una estètica religiosa que els permet jugar amb elements icònics i amb el contrast entre la llum i la foscor. La religió, però, és un àmbit que el grup critica amb força per ser una de les grans formes de control sobre la societat.

No ens agrada el control sobre les persones i la religió pot ser una forma de control. Com la política” ”
Rubén D. Aragonés

Les lletres del grup es caracteritzen per contenir analogies i metàfores, sempre des d’una perspectiva enfosquida i crítica. El llenguatge reivindicatiu i poètic reforça el seu missatge sobre temes universals com l’amor i la mort però també serveix per criticar alguns aspectes socials i polítics, com el nacionalisme.

La “fiesta nacional”, “los toros” majoritàriament a la gent els repugna. Hi ha mil coses que perquè neixis en un lloc no t’han d’agradar, al contrari, la crítica ha de ser constant” ”
Willy

Punk d’ara i d’abans

La Inquisición forma part d’una nova fornada de grups que ha revifat el punk a casa nostra. Segons diuen, els tarragonins Crim, han estat impulsors d’aquesta renovació generacional i entre tots han aconseguit també que el públic del punk sigui més paritari i també més obert.

El punk ha de ser anormatiu, és a dir, sense regles, sense formes” ”
Rubén D. Aragonés

La banda rebutja l’immobilisme que en el passat ha caracteritzat a alguns partidaris del punk i advoca per trencar les etiquetes de gènere i obrir-se a nous estils musicals. Tot i així, consideren que el punk encara pot tenir un paper rellevant en la societat contemporània.

La forma de fer música que tenen ara els xavals, que és amb un puto ordinador, sí que democratitza les coses però jo no crec que el trap sigui el nou punk, el punk és el nou punk” ”
Rubén D. Aragonés

La comoditat no permet ser lliure

El grup denuncia que els músics sovint treballen amb condicions precàries, no només en el punk sinó la majoria de treballadors del gremi. Tots els membres de La Inquisición tenen altres feines per subsistir, però són molt crítics amb la idea que tenir una feina estable o un sou que permeti demanar crèdits sigui considerat pertànyer a la classe mitjana.

Jo no crec en la classe mitjana, la classe mitjana és la classe treballadora amb hipoteques. És un engany que ens han colat “”
Álex Cirro

El grup, que sovint critica amb les seves lletres el capitalisme, és conscient que forma part de l’engranatge d’aquest sistema injust i que els fa menys lliures.

La societat del benestar està feta per a la comoditat. I la comoditat és l’enemiga més gran de la llibertat” ”
Rubén D. Aragonés

Barcelona, ‘rosa de mort’

Un dels himnes més corejats als concerts de La Inquisición és ‘Rosa de mort’, una cançó que inclou lletres com “Barcelona es un cadáver junto al mar, una mole varada a punto de reventar, una rosa muerta que no para de brotar”. El grup està preocupat per l’evolució de la ciutat de Barcelona que, segons diuen, en els últims anys ha estat consumida pel turisme.

A mi el que m’agradaria és que tornés a ser la rosa de foc. Que la gent, tots, ens involucrem amb temes veïnals, preocupar-se pels altres i no ser un parc temàtic””
Willy
Què passarà a Barcelona? Doncs que el parc temàtic augmentarà el seu volum del centre a més llocs però sempre hi haurà coses genuïnes, autèntiques i ‘guais’ als barris””
Rubén D. Aragonés