Mart és el quart planeta en ordre de distància al Sol, just després de la Terra. Potser aquest veïnatge espacial o el fet que sigui com el nostre —un planeta terrestre— ha contribuït a engrandir l’imaginari que la humanitat ha projectat al seu voltant des que va ser albirat en l’antiguitat fins als nostres dies. Civilitzacions que van començar divinitzant-lo (Mart era Negal a Mesopotàmia i Ares a l’Antiga Grècia) i que li va atorgar diverses localitzacions al cosmos (segons les visions ptolemaiques i copernicanes) que han anat teixint una història cultural marciana que ara recull l’exposició “Mart. El mirall vermell” que es pot visitar fins a l’11 de juliol al CCCB.

La mostra comissariada per Juan Insua explora la creació artística, literària i científica al voltant del planeta vermell i presenta més de 400 objectes, entre els quals hi ha incunables, escultures mitològiques, il·lustracions, pel·lícules i revistes pulp, manuscrits i, fins i tot, un meteorit marcià, el Khasar Ghilane 002. El recorregut aprofundeix en la influència mútua entre científics i autors de ciència-ficció durant el segle XX, aporta també una mirada feminista al gènere i avança fins a l’antropocè on la metàfora del mirall pren encara més sentit amb una reflexió de futur sobre la crisi climàtica, la desertització terrestre i la vida humana en un planeta B hipotètic.

Una mirada contemporània a Mart

“Mart. El mirall vermell” també incorpora una mirada contemporània al planeta a través de creadors audiovisuals i digitals, artistes, científics i experts que han aportat obra original a l’univers marcià que ara té banda sonora pròpia composta per Nico Roig, un interactiu de l’estudi Pixelon que permet al públic del CCCB consultar quina temperatura hi fa i una topografia imaginària creada per MID Studio. Entre les propostes artístiques també hi trobem els monstres i científics de mirada inquietant que ha creat la il·lustradora científica Meritxell Campos i tot un bestiari d’espècies marcianes que ha generat el Taller Estampa a través de la intel·ligència artificial.

Activitats en curs

L’exposició disposa d’una programació paral·lela de debats, cinema, trobades amb experts i activitats educatives i de mediació que amplia els horitzons del relat. Després de veure aterrar el Perseverance en directe des el CCCB, conversar amb Kim Stanley Robinson (autor de la ‘Trilogia marciana’) o especular sobre una ciutat per a un milió d’habitants a Mart amb Laia Ribas, el programa continua amb propostes escèniques com la que aquest dimecres i dijous (12 i 13 de maig) presenta La Calòrica a partir de textos de Txèkhov, ‘Arbres, vodka i naus voladores’. També continuen en marxa projectes educatius com Missió Àlia, en què alumnes de secundària estan reescrivint les seves particulars Cròniques marcianes, Missió Curiosity, un projecte d’exploració marciana per a alumnes de primària, Bioscopi: Interespècies, un taller de creació i animació de criatures imaginàries en família i, també, el projecte comunitari Viatge a Mart, un trajecte que convoca 10 creadors, activistes i pensadores i 10 joves migrats, extutelats i tutelats, a pensar junts els conceptes de futur i viatge.