El dramaturg i actor Jordi Oriol presenta al Teatre Lliure la seva ‘Trilogia del lament’ i ens en ve a parlar a l”Àrtic’.

Pervertir els clàssics

L’any 2008, Jordi Oriol va començar a jugar amb William Shakespeare o, com ell diria, a “pervertir-lo”. Amb ‘La caiguda d’Amlet’, també coneguda com ‘Amlet o la caiguda de l’H’, el barceloní ja ens demostrava el seu talent per reformular els clàssics i donar la volta al llenguatge en una posada en escena sòbria en què prevalia la paraula. El 2015, Oriol tornava a Shakespeare i el mesclava amb ‘La pesta’, d’Albert Camus, per presentar-nos ‘L’empestat’, en què seguíem les peripècies de Caliban i Ariel, dos éssers marcats pel llenguatge, després de la partida de Pròsper, i ho fèiem acompanyats d’un piano.

“La paraula, d’entrada, per a mi és forma, és un joc i després hi ha contingut darrere o té la gràcia que volen dir coses. A més a més, volen dir coses. Un nen petit pot estar dient ‘qheqheqhe’ i està dient coses sense que estigui dient significat d’una manera… però està dient coses, no? I sí, jo ho entenc així, sobretot perquè també m’agrada molt escoltar altres llengües que no entenc i donar-los el meu significat, el que jo m’imagino que deu voler dir, per la forma, per com sonen aquelles paraules i també pel teu bagatge pels idiomes que coneixes i que pots fer. Per tant sí, sí, per a mi és música d’entrada i després significat.”

Jordi Oriol

Ara, Jordi Oriol tanca la trilogia amb ‘La mala dicció’, en què l’infaust Macbeth passa d’assassinar rivals pel poder a eliminar paraules, però on la bogeria, l’ambició i la pulsió autodestructiva continuen ben presents. Per celebrar la insòlita i valuosa aportació d’Oriol a l’univers shakespearià, el Teatre Lliure ha programat els tres espectacles, que formen l’anomenada ‘Trilogia del lament’. Si durant el mes d’octubre hem pogut veure ‘Amlet o la caiguda de l’H’ i ‘L’empestat’, fins al 14 de novembre el Lliure de Gràcia ens ofereix ‘La mala dicció’, una reflexió sobre les malediccions d’una humanitat egoista.

“Nosaltres ja som la humanitat, la humanitat occidental, diguéssim, aquesta societat occidental, som reis. Ja tenim el poder, ens han donat el poder, i ara no volem cedir aquest poder. Sabem que l’hem de cedir perquè si no destrossarem aquest món en què vivim, i si no no podrem viure però, en canvi, no volem cedir-lo i la natura finalment ens envairà.”

Jordi Oriol

Paula Màlia se suma al repartiment habitual de Jordi Oriol, que integren Carles Pedragosa com a company d’escenari (amb qui ja participava a ‘L’empestat’) i sobretot Xavier Albertí, que ha dirigit els tres espectacles de la ‘Trilogia del lament’.

La “mala dicció” de Jordi Oriol

El barceloní Jordi Oriol és un creador tan agosarat i iconoclasta que fins i tot s’ha atrevit a rellegir i, sobretot, a pervertir, William Shakespeare. Format, entre altres llocs, a l’Institut del Teatre, al Col·legi del Teatre i a l’Escola Nancy Tuñón, la seva carrera com a actor l’ha portat a treballar en un hostal regentat per una hostalera amb caràcter o en una fonda mediàtica del Maresme, i li ha servit per travar amistat amb una “nena gorda”.

Però el Jordi té una vessant de dramaturg i director amb què ens ha proposat espectacles poc convencionals i molt estimulants, de tal ‘ímpetu vital’ que converteix tot el que fa en un ‘home-natja’ al potencial de les arts escèniques, amb un esperit col·lectiu una mica ‘Indie Gest’, això sí. Ara, aquest ‘empestat’ que, paradoxalment, s’ha deslliurat de qualsevol ‘Mala dicció’ teatral i s’ha guanyat l’aplaudiment de crítica i públic tot i escriure ‘Amlet’ sense h, trasllada la seva ‘Trilogia del lament’, al Lliure. L’excusa perfecta per convidar-lo avui a l”Àrtic’, on amb convidats com ell, poques coses tenim a lamentar.

Jordi Oriol