Hores abans que comenci el seu concert a El Pumarejo, Joana Gomila i Laia Vallès ja estan enfeinades connectant amb precisió cadascun dels cables que conformen la seva particular illa, feta de múltiples sintetitzadors i instruments. Un format clau en la sonoritat del seu últim disc, ‘Paradís’ (Bubota, 2020), en què els sons orgànics es conjuguen amb una electrònica viva i despullada que no ha de retre comptes a cap ordinador. Perquè allò que passa a l’illa es queda a l’illa, no hi ha sons gravats. Un fet que converteix cada directe en en una experiència immersiva diferent, com un viatge.

Aquest disc parla d’un paradís fora de la norma, on les coses imperfectes i no estandarditzades tenen un espai.””
Joana Gomila

Un paradís desdibuixat pel turisme

El segon treball de Joana Gomila reflexiona sobre el concepte de paradís i sobre la capacitat que té la societat d’exotitzar-lo i gentrificar-lo fins a gairebé fer-lo desaparèixer a través del turisme, la massificació i el consum. Una inquietud que sembla profètica tenint en compte que l’àlbum es va publicar al març i, per tant, es va crear abans de la pandèmia. Quan encara era difícil d’imaginar un estiu sense turistes, la cantant, intèrpret i compositora mallorquina ja es preguntava a ‘Jota dels hereus’, què en faria la seva generació de l’herència dels grans hotels si un dia no hi hagués visitants.

Però el relat del disc va més enllà. En aquesta ocasió, a banda de la presència de la música tradicional (que ja no és un objectiu en si com passava en l’anterior ‘Folk Souvenir’) Gomila i Vallès han trobat inspiració en figures com Laurie Anderson en l’ús del vocoder i fins i tot en Chopin, a qui han dedicat el ‘Preludi 28º15’ que recorda l’estada a Valldemosa del compositor amb l’escriptora George Sand, que va plasmar el seu xoc sociocultural amb la societat mallorquina del segle XIX al llibre ‘Un hivern a Mallorca’. De fet, els 13 temes de l’àlbum també giren al voltant d’aquesta idea: el paradís individual i el col·lectiu. L’illa entesa com a individu i la necessitat de formar arxipèlags amb altres persones, com el que es crea entre totes dues intèrprets quan piloten en directe aquest vaixell. Un exercici d’escolta mútua:

Aquest concert exigeix una escolta molt gran entre jo i la Joana, ella juga molt amb els matissos de la veu, juguem amb els matissos d’aquests instruments tan imperfectes, que mai afinen del tot.””
Laia Vallès

Tot i que les restriccions sanitàries per la covid-19 han provocat la cancel·lació de molts concerts, Joana Gomila i Laia Vallès es queden amb tots els que finalment sí s’han pogut celebrar. Ara donen per acabada la primera part de la gira de ‘Paradís’ que preveuen reprendre al març. Una parada per recarregar forces creatives i acabar de passar la ressaca del confinament, un període que Gomila defineix com “una muntanya russa” i que ha d’empènyer als professionals de la música a unir-se i reclamar que es regularitzin les seves condicions laborals.

Crec que ha tingut una cosa molt bona això i és que ha evidenciat la situació dels músics, perquè molta gent s’ha quedat penjada perquè realment el sistema no ho posa fàcil.””
Joana Gomila