Diu Isabel Muñoz que la fotografia no menteix i que ella la fa servir, sobretot, per donar veu a l’ésser humà, que sempre l’ha interessat.

Dansa

Donar veu de diverses maneres, una de les quals a través de la dansa, la seva altra gran passió. Muñoz ha fotografiat flamenc, té una sèrie del Víctor Ullate Ballet, i també ha capturat danses tradicionals d’arreu del món.

La fotògrafa, nascuda a Barcelona però resident a Madrid ja fa molts anys, és una viatgera incansable i també ha abordat diversos temes socials: Els immigrants mexicans als Estats Units, les dones del Congo, les “maras” (grups criminals) del Salvador, la contaminació dels oceans a causa del plàstic, l’homofòbia… Sempre ho fa, però, amb la bellesa i la perfecció com a fonaments de la seva obra.

Àfrica

Molt interessada també pel cos, que sovint retrata nu i també fragmentat, la fotògrafa va viatjar a Etiòpia i s’hi va estar cinc anys buscant tribus que fan servir la decoració corporal com a forma d’expressió. A la cerca de l’origen de l’ésser humà, Muñoz també va tenir l’oportunitat de retratar aquells que més se’ns assemblen, els primats.

Un altre aspecte pel qual destaca la fotografia de Muñoz és el procés de revelatge que fa servir en la major part de la seva feina: la platinotípia, una tècnica antiga i laboriosa que dona una textura màgica a la imatge, sobretot en blanc i negre, però que també ha treballat en color.

Per tots aquests anys darrere la càmera, Isabel Muñoz va rebre el Premi Nacional de Fotografia l’any 2016. Anteriorment ja havia estat guardonada amb dos premis World Press Photo, un dels certàmens més importants del món.