Per parlar de la història de les ulleres de sol ens hem de remuntar a la prehistòria: farem tres salts en el temps i en el mapamundi per traçar l’origen de les ulleres de sol fins arribar a l’època contemporània: anirem al Canadà prehistòric, la Roma imperial i la Xina del segle XIII.

Els inuits

Se sap que els primers inventors de les ulleres que coneixem actualment van ser els habitants de l’Àrtic canadenc, els inuit, fa aproximadament 2.000 anys.

Aquestes ulleres van ser creades per la necessitat d’evitar el contacte visual  directe amb la superfície blanca de la neu, que fa rebotar encara més la llum, si alguna heu anat a esquiar ho haureu notat, i per això els inuits del Canadà se les van empescar per fer unes protoulleres de sol amb un os d’animal, habitualment de foca, en què obrien dues escletxes ben fines per filtrar la claror.

La Roma imperial

A Europa, al segle I, segons va deixar escrit Plini el Vell, l’emperador romà Neró feia servir un monocle de maragda que no se sap si era per blocar la llum o perquè tenia hipermetropia, però que en tot cas li servia per veure millor allò que més li interessava… que habitualment eren els gladiadors o les dones.

La Xina del segle XIII

Dirigim-nos a l’última parada d’aquests inicis de les ulleres de sol: entre els jutges xinesos del segle XIII es van posar de moda les ulleres fosques per mantenir la distància i imparcialitat davant dels casos, per evitar que els presents del judici poguessin esbrinar per la seva mirada què li semblaven els testimonis i quina seria la seva conclusió. Les lents de quars, ben fosques, asseguraven la imparcialitat del professional, o almenys això va explicar el viatger Marco Polo als escrits del que va veure per Àsia al segle XIII.

La quotidianitat de les ulleres de sol

No va ser fins al segle XIX que les ulleres de sol no es van utilitzar de forma quotidiana com avui en dia, aquest retrat que guarden a l’Smithsonian dels Estats Units, una miniatura d’un cavaller al segle XIX a Puerto Rico i de la família Canals, segurament d’indians catalans ho demostra.

Segurament era una persona que hi veia poc perquè les lents són blaves, i al segle XIX es creia que el color blau ajudava a veure millor. Això, o tenia la sífilis, ja que els malalts de sífilis també els aconsellaven dur ulleres blaves per contrarestar la sensibilitat a la llum que desenvolupaven per la malaltia.

Ulleres de sol al segle XX

Al segle XX, molts professions adopten estils d’ulleres propis, característics i funcionals que els ajuden a fer bé la seva feina, i que després passaran a ser d’ús comú entre la gent. Un exemple: ulleres de sol patentades el 1936 per Ray Ban per a aquest tipus de militar: les “aviator”, de lents polaritzades, estaven creades per millorar la feina dels aviadors de l’exèrcit nord-americà.

Les ulleres i Hollywood

A partir dels 50 les ulleres de sol es van popularitzar dins i fora de la gran pantalla, ja que la societat nord-americana de la segona meitat de segle seguia l’exemple dels actors i actrius de Hollywood. El model preferit de l’època com pots veure era el de la marca Cat Eye.

Imagen relacionada

El 1962 una pel·lícula va fer furor amb una caràtula en què la protagonista anava amb unes ulleres en forma de cor, era ‘Lolita’, de Stanley Kubrick, i les ulleres les duia Sue Lyon.

 

I per tancar el cercle i acabar com començàvem, unes ulleres de sol que va editar el 1965 el dissenyador André Courrèges i que van fer-se mítiques, segell de la casa. Dalí va posar amb aquestes ulleres per una sessió de fotos.

Resultado de imagen de dali courreges

‘Eyewear’

Per qui vulgui saber-ne més, de la història de les ulleres de sol i de veure-hi, aquest volum que va editar fa uns anys Taschen és molt interessant i entretingut.