Amb molt de talent, sentit de l’humor i un nom de sabó pel cos, Carlos Ballesteros i Genís Segarra en van tenir prou per crear un dels grups catalans més inclassificables del panorama actual: Hidrogenesse. Formats a mitjans dels anys 90, amb ells hem après la diferència entre ser PC i ser MAC, ens hem envoltat d”Animalitos’, hem recordat Alan Turing i hem viatjat fins a ‘Roma’. I tot, a ritme de pop electrònic i d’unes lletres capaces de citar Terenci Moix, Góngora o Kurt Cobain. I avui ens venen a presentar a l”Àrtic’ unes ‘Joterías bobas’ i nosaltres els rebem encantats perquè sabem que, a vegades, les cançons més “bobas” amaguen les reflexions més serioses.
Un disc sota la influència de Mèxic
Hidrogenesse és un grup que treu discos inspirats en ciutats. O això sembla, veient com Roma o Barcelona han sigut l’escenari mental d’algunes de les seves propostes. Ara li ha tocat a Ciutat de Mèxic, on la banda va viure un temps i es va contagiar dels seus ritmes, dels seus humors i de l’esperit del DF més caòtic. Això sí, no us penseu que de sobte el duet que forma Ballesteros i Segarra s’han passat a la ranxera o al bolero, però sí que, en les cançons de ‘Joterías bobas’, es nota un punt més melòdic que en els seus treballs anteriors.
Sales de concerts i galeries d’art
Amb més de 20 anys de carrera, Hidrogenesse ha demostrat que la seva capacitat per sortir-se dels marges de la música més convencional continua intacta. Inclassificables i sempre inquiets, han fet dels seus concerts autèntiques performances que serveixen per acompanyar les cançons, i sovint els límits entre el que és una actuació musical o una veritable experiència plàstica s’han desdibuixat en els seus recitals. Això fa que no sigui estrany que, durant tot aquest temps, les galeries d’art i els artistes de casa nostra s’hagin fixat en ells i els hagin proposat treballar plegats. Queda clar que, amb una carrera com la seva, el que fan és molt més que “joterías bobas”.
