L’actriu, cantant, dramaturga i directora Glòria Ribera presenta a l’Antic Teatre, del dijous 18 al dissabte 20, el seu espectacle ‘Parné’, i ens en ve a parlar a l”Àrtic’.
De Guissona al Paral·lel
Què fa una “millennial” de Guissona, catalana de soca-rel, enamorada del cuplet i la revista? I com acaba reclamant “parné” enfilada en una sala de Barcelona? La resposta, si ho pensem amb calma, és evident: el cuplet és un gènere provocatiu, que se’n riu de tot, que trenca amb les convencions, que critica i que molesta als poderosos, i totes aquestes qualitats són ben contemporànies.
Malgrat haver estat una mica amic potser del règim i del feixisme durant 40 anys, la copla i, per tant, les cupletistes doncs també. Però el que seria el gènere del cuplet, és el més ‘perro’, el més marrano, el més políticament incorrecte”
Glòria Ribera
Amb ‘Parné’, Glòria Ribera actualitza aquest gènere ‘chico’, injurat pel franquisme però també per la democràcia, que l’associava amb els i les folklòriques afectes al règim. L’artista de Guissona agafa el cuplet i el mescla amb la sardana, la cobla, l’electrònica i les essències del cabaret, i el resultat és un espectacle en què canta, balla, interactua amb el públic i desplega tots els encants de la millor revista d‘El Molino, la que en tenia prou amb una llengua llarga i esmolada per provocar i fer riure.
‘Parné’ és el segon espectacle en solitari de Glòria Ribera després de ‘Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria’, però l’actriu i cantant ja es va començar a fer un nom amb la jove companyia de José y sus hermanas, amb qui van estrenar ‘Los bancos regalan sandwicheras y chorizos’, un espectacle que no havia de ser res més que el treball de final de carrera, però que va impulsar la formació amb dos Premis de la Crítica. Amb José y sus hermanas van estrenar l’any passat, en el marc del Grec 2020 i en un format virtual, ‘Explore el jardín de los Cárpatos’, el seu tercer espectacle, que van recuperar el desembre passat al Teatre Lliure.
L’ànima cupletista de Glòria Ribera
La guissonenca Glòria Ribera és actriu, cantant, violoncel·lista, dramaturga, directora i vedet, i en tot el que fa hi posa el cos i l’ànima de cuplet. Formada a l’Institut del Teatre, va tirar de relacions familiars i d’amor fraternal per fundar la companyia José y sus hermanas, amb què s’han constituït en un d’aquells bancs que regalen sandvitxos i xoriços i han activat una poderosa ‘Arma de construcción masiva’.
Però el sentit de l’humor iconoclasta i crític amb què la Glòria veu la vida l’ha portat també, ja en solitari, a mostrar-nos una sèrie de ‘Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria’, en què ha començat a bastir un univers molt personal en què el cuplet, el tango o el bolero li serveixen com a instruments de reflexió i de denúncia social. Ara, recupera 100 anys de cançons censurades per trencar amb les convencions que ens oprimeixen i, ja que s’hi posa, de pas, guanyar una mica de ‘parné’. I abans d’actuar aquest cap de setmana a l’Antic Teatre, l’hem convidada a l”Àrtic’, on confiem que, després de l’entrevista, marxi d’aquí contenta i ‘bien pagá’.
