En un moment en què la cultura ha passat a consumir-se principalment a través d’una pantalla, els videojocs han esdevingut per a moltes persones una finestra per viatjar des del sofà de casa a universos infinits a través del joc i l’experimentació. És per això que l’exposició ‘Gameplay: Cultura del videojoc’ està més d’actualitat que mai i el CCCB l’ha prorrograda fins al 30 d’agost per tal que pugui ser visitada presencialment seguint totes les mesures de seguretat. De fet, la mostra s’ha adaptat per garantir una experiència segura als visitants, s’ha reduït l’aforament a un 50% i s’han substituït tots els punts de joc que proposava el format original per altres continguts audiovisuals i s’han traslladat les activitats al format online. L’objectiu de la mostra i de la programació paral·lela és reflexionar sobre fins a quin punt els videojocs i les seves mecàniques de joc i narratives líquides han influït i transformat la cultura i la societat contemporànies. Vivim vides ludificades?

El videojoc com a transformador social

Un “game over” no és una derrota, és una lliçó. Cada cop que apareixen aquestes paraules a la pantalla ens brinden una invitació a tornar-ho a internar. És un dels molts aprenentatges adquirits, partida rere partida, amb un comandament entre les mans i que ara recull l’exposició ‘Gameplay’. Des que algú va inserir la primera moneda en una màquina de Pong el 1972 als EUA, els videojocs es van convertir en un producte comercial de masses que va acabar entrant a l’espai domèstic a través de les consoles i els ordinadors per esdevenir un motor més en la de confecció d’imaginaris col·lectius. Però la relació dels videojocs amb la realitat és bidireccional. D’una banda, els seus universos sovint reprodueixen i perpetuen les perversitats i violències del sistema capitalista en què s’han creat però, de l’altra, també tenen un potencial transformador d’aquest context. És el cas dels videojocs que s’utilitzen per a la capacitació professional de certs sectors o dels anomenats “empathy games”, que utilitzen l’empatia que genera en un jugador posar-se activament en la pell d’un personatge per sensibilitzar-lo sobre realitats com la guerra, el canvi climàtic o la discriminació.

 

Un diàleg amb l’art

Més enllà dels i les artistes que formen part del procés de creació d’un videojoc, ‘Gameplay’ reserva un espai a aquells creadors contemporanis que han trobat en l’univers “gamer” una font d’inspiració o, fins i tot, d’existència. És el cas de LaTurbo Avedon, una artista-avatar que va néixer al món virtual Second Life 2008 i que amb la seva obra explora les autories i identitats no físiques. Mónica Rikić i Mary Flanagan són també algunes de les artistes que han portat a l’exposició del CCCB les seves reflexions artístiques.

 

Continguts online

Paral·lelament a l’exposició, que es pot visitar fins al 30 d’agost, el CCCB va organitzar el cicle El Joc Permanent, una reflexió sobre el paper de l’oci digital en una societat hiperconnectada marcada per les lògiques del joc, la simulació i la interacció amb mons virtuals. Entre els experts que han passat per aquesta programació destaca la guionista de videojocs i escriptora Cassandra Khaw. El seu testimoni encara és consultable online.

Properes activitats

– ‘Genealogia del videojoc’:  l’escriptora Lucía Lijtmaer parlarà amb Jordi Costa, cap d’exposicions del CCCB, sobre les referències culturals i socials que han marcat la seva relació personal amb els videojocs. La conversa haurà de tenir lloc, finalment, en streaming.
Dia i hora: 22 de juliol a les 20.30 h
Lloc: en streaming al web del CCCB

– Projecció de ‘Computer Chess’ (d’Andrew Bujalski, 2013): un grup de programadors (estudiants, professors universitaris…) es reuneix en un hotel per a una convenció anual en la qual equips dels departaments d’informàtica de diverses universitats enfronten els seus últims programes d’escacs en un torneig de tots contra tots.
Dia i hora: 5 d’agost a les 20.30 h
Lloc: al hall del CCCB (entrada lliure amb reserva prèvia)

– Projecció d”Aidol’ (Lawrence Lek, 2019): en el context de la final dels eSports olímpics de 2065, Aidol, amb les seves idees sobre intel·ligència humana versus intel·ligència artificial, el poder de les megacorporacions i el valor de la creativitat, es desenvolupa en un món de jocs generat per ordinador. El nostre avatar és Diva, una superestrella mancada d’èxits que contracta una intel·ligència artificial per organitzar el seu retorn durant la final.
Dia i hora: 6 d’agost a les 20.30 h
Lloc: al hall del CCCB (entrada lliure amb reserva prèvia)

Jocs de ‘Gameplay’ disponibles online

Ambush (Tecfri/Nippon Amuse, 1983)
-La pulga (Paco Suárez i Paco Portalo/Indescomp i Investrónica,1983)
September 12TH (Gonzalo Frasca i Sof.a Battegazzore/ Powerful Robot Games, 2010)
Passage (Jason Rohrer, 2007)
-Sísif: Let’s Play: Ancient Greek Punishment (Pippin Barr, 2011)
Limbo (Playdead, 2010)
Crayon Physics Deluxe (Petri Purho, 2009)
Phone Story (Paolo Pedercini/Molleindustria, 2011)
DYS4IA (Anna Anthropy, 2012)
Unmanned (Jim Munroe/Molleindustria, 2012)

Canal ‘Gameplay’ a Filmin

I en la cruïlla entre videojocs i cinema, hi ha el canal ‘Gameplay’ dins de la plataforma Filmin, on es pot trobar una selecció de pel·lícules vinculades a la cultura del videojoc. Entre d’altres coses es poden visionar els films d’Akira Kurosawa que van inspirar el videojoc Ghost of Tsushima, els referents cinematogràfics del creador i dissenyador de videojocs Hideo Kojima i fins i tot pel·lícules on els “gamers” són els protagonistes, com ‘Kung Fu Master’ (Agnès Varda, 1988) o ‘Jugadores’ (Charles Barker, 2016).