Un “game over” no és una derrota, és una lliçó. Cada cop que apareixen aquestes paraules a la pantalla ens brinden una invitació a tornar-ho a internar. És un dels molts aprenentatges adquirits, partida rere partida, amb un comandament entre les mans i que ara recull l’exposició ‘Gameplay: Cultura del videojoc’, al CCCB. Superada, per fi, la qüestió de si el videojoc és cultura, la pregunta que es fa ara aquesta mostra és fins a quin punt els mons virtuals, les mecàniques de joc i les seves narratives líquides han influït i transformat la cultura i la societat contemporànies. Vivim vides ludificades?

Des que algú va inserir la primera moneda en una màquina de Pong el 1972 als EUA, els videojocs es van convertir en un producte comercial de masses que va acabar entrant a l’espai domèstic a través de les consoles i els ordinadors per esdevenir un motor més en la de confecció d’imaginaris col·lectius. Però la relació dels videojocs amb la realitat és bidireccional. D’una banda, els seus universos sovint reprodueixen i perpetuen les perversitats i violències del sistema capitalista en què s’han creat però, de l’altra, també tenen un potencial transformador d’aquest context. És el cas dels videojocs que s’utilitzen per a la capacitació professional de certs sectors o dels anomenats “empathy games”, que utilitzen l’empatia que genera en un jugador posar-se activament en la pell d’un personatge per sensibilitzar-lo sobre realitats com la guerra, el canvi climàtic o la discriminació.

 

Un diàleg amb l’art

Més enllà dels i les artistes que formen part del procés de creació d’un videojoc, ‘Gameplay’ reserva un espai a aquells creadors contemporanis que han trobat en l’univers “gamer” una font d’inspiració o, fins i tot, d’existència. És el cas de LaTurbo Avedon, una artista-avatar que va néixer al món virtual Second Life 2008 i que amb la seva obra explora les autories i identitats no físiques. Mónica Rikić i Mary Flanagan són també algunes de les artistes que han portat a l’exposició del CCCB les seves reflexions artístiques.

 

El Joc Permanent

Paral·lelament a l’exposició, que es pot visitar fins al 3 de maig, el CCCB ha organitzat el cicle El Joc Permanent, una reflexió sobre el paper de l’oci digital en una societat hiperconnectada marcada per les lògiques del joc, la simulació i la interacció amb mons virtuals.

“El cos virtual” – 3 de febrer a les 18.30 h
Conferència de la guionista de videojocs i escriptora Cassandra Khaw sobre els espais de relació que construïm a través d’aquesta nova corporalitat virtual.

“Connexió permanent, interacció infinita” – 10 de febrer a les 18.30 h
Conferència del professor de psicologia de l’entreteniment Peter Vorderer sobre com la connexió permanent ha canviat profundament les maneres de comunicar-se i interactuar amb l’altre.

“Jugar amb les emocions” – 17 de febrer a les 18.30 h
Conferència de la professora d’estudis fílmics Aubrey Anable sobre com els videojocs han estat íntimament lligats al nostre panorama emocional des que van sorgir els primers ordinadors digitals.

“El cervell lúdic” – 24 de febrer a les 18.30 h
Conferència de l’investigador expert en neurociència cognitiva Diego Redolar Ripoll sobre com la interacció continuada amb l’oci digital pot generar canvis neuronals estructurals i funcionals en el nostre cervell.

“Expressions de futur” – 2 de març a les 18.30 h
Conversa entre la catedràtica de comunicació Pilar Lacasa i el pedagog Gregorio Luri sobre les noves comunitats que genera l’oci digital i dels reptes que plantegen per al món educatiu.

“Humanitat augmentada” – 16 de març a les 18.30 h
Conversa entre l’escriptor i assagista italià Alessandro Baricco i l’escriptor Jorge Carrión sobre com els videojocs ens ajuden a entendre les lògiques de la insurrecció digital que ha col·lapsat els paradigmes tradicionals de la societat del segle XX.