Solistes

Si us fixeu, només hi ha un instrument. Aquest instrument té tot el protagonisme i, és clar, podem concloure que és l’agrupació instrumental mínima. I no només existeix amb el piano, sinó que hi ha tantes opcions com instruments. Però és cert que, segurament, els més habituals són el piano, el violí o el violoncel.

Concerts i recitals

De vegades, hi ha obres en què aquests solistes toquen acompanyats d’una orquestra. En aquest cas, parlem de concerts. Aquest és l’impressionant concert per a piano número 5 en mi bemoll major de Beethoven. I amb el nom ja hem d’entendre quin tipus d’obra és: “concert per a piano”. Això vol dir que el piano és el solista, i que l’orquestra l’acompanya. Mentre que quan és un instrument solista, parlem de recital.

Quan el cantant canta acompanyat d’orquestra és un concert, però rarament hi ha recitals de cantants sols, sense cap instrument. El més habitual és que l’acompanyi, almenys, un instrument. És a dir, quan un cantant apareix en un escenari amb un pianista, generalment es considera un recital perquè s’entén que els dos intèrprets actuen en total simbiosi com si fossin un sol instrument. I aquesta química entre pianista i cantant acostuma a ser una de les millors maneres per descobrir la qualitat d’un cantant, perquè la veu apareix molt més despullada. Per això en aquest cas parlem de recital.

Duo

El més habitual és que el duo o ‘dueto’ (en italià) sigui la suma de dues veus contrastades: una més aguda que l’altra (per exemple un tenor i una soprano), en una òpera. Però també es fa servir pels recitals on una veu es acompanyada per un instrument.

Trio

Els trios que es fan als escenaris, en el món de la clàssica, permeten moltes combinacions, però les més habituals són el trio de corda (violí, viola i violoncel) o el trio de piano (violí, violoncel i piano), com el que tenim de fons.

Quartet

De fet, en la clàssica, si no ho especifiquem i parlem de ‘quartet’ ens referim a un quartet de corda. Si és diferent especificaríem, per exemple: quartet amb piano, que serien un violí, una viola, un violoncel i un piano.

Com bé indica el nom, el quartet el formen quatre instruments, tot i que també existeixen moltes possibles combinacions, però la més habitual és el quartet de corda. És a dir: dos violins, una viola i un violoncel. Aquesta combinació és la base d’una bona orquestra.

Les orquestres estan formades per seccions d’instruments, i generalment les tres seccions amb més nombre d’instruments són els violins, les violes i els violoncels. Per això si els caps de secció d’aquests instruments tenen molta complicitat, el so que s’obtindrà d’aquella orquestra serà molt millor.

Per això les millors orquestres europees tenen quartets de corda formats pels caps de la secció de violins, viola i violoncel. I és que des que Haydn al segle XVIII va començar a desplegar les possibilitats d’aquesta formació instrumental, s’ha entès que aquest grup d’instruments han de funcionar com un de sol, però amb moltíssima expressivitat. A més, els quartets han estat eines relativament econòmiques (és molt més barat programar un quartet que tota una orquestra), amb les quals els compositors han pogut experimentar i fer avançar la música cap a nous camins.

Cambra

Segur que us sona la “música de cambra”. Doncs bé, aquest tipus de música la fan agrupacions, generalment, de pocs instruments. Tots els que hem repassat fins ara ho són (duos, trios, quartets, etc.), però també hi ha orquestres de cambra. Per fer-ho fàcil: petites formacions orquestrals que caben en una cambra. I és que, originàriament, la música clàssica s’interpretava en cambres de grans palaus, per això aquest terme de “de cambra”. Per cert, en les formacions de cambra, generalment, el violí solista (o concertino) dirigeix mentre toca. Per això els directors porten batuta, per substituir l’arqueta del violí del concertino.

Banda

Les bandes són una agrupació d’instruments que poden tocar al carrer. Per tant han de ser transportables i, sobretot, han de tenir un bon volum. Per això, bàsicament, la formen vents metall (trompetes, trombons, cornetes), vents fusta (flauta, clarinets, oboès…) i, és clar, la percussió.

Orquestra

L’orquestra es mereix un capítol a banda, perquè és l’instrument per excel·lència i la que ha permès la major creativitat i expressió als compositors. Però, és clar, des de l’orquestra de cambra les orquestres han crescut en nombre d’instruments de manera molt important. Molts compositors l’han fet evolucionar, sobretot afegint famílies d’instruments.

AQUÍ POTS RECUPERAR LA SECCIÓ DE L’ALBERT GALCERAN SOBRE LES FORMACIONS ORQUESTRALS:

ALBERT GALCERAN FORMACIONS ORQUESTRALS