El músic Fito Cabrales, líder de Fito y Fitipaldis, treu nou disc i ens el ve a presentar a l”Àrtic’.
Cada cop més insubornable
El tòpic que els vells rockers no moren potser no és del tot cert, però que la seva música continua incombustible amb el pas del temps ho demostra Fito Cabrales. ‘Cada vez cadáver’ és el seu nou àlbum després de set anys de silenci discogràfic, i en aquest temps ha tornat a ser pare, ha celebrat els seus 20 anys amb els Fitipaldis i ha vist passar una pandèmia. I tot i així, la seva música segueix sonant com el rock que ha fet de la banda un dels principals referents de l’escena estatal.
A ‘Cada vez cadáver’, el músic compta amb la producció de Carlos Raya i amb una cançó escrita per Jorge Drexler, però l’empremta Fitipaldi es deixa sentir en lletres que parlen de nous principis, de seguir fidel a uns ideals i del temps que passa a dos grams per segon. Pensat per sortir fa uns mesos, l’esclat de la pandèmia va obligar Fito Cabrales a retardar el llançament i la gira de concerts, que començarà el març de l’any que ve i que encara no té dates oficials.
Tot i així, si hi ha un concert que cal remarcar per als Fitipaldis és el que retrata el documental que acompanya ‘Cada vez cadáver’, i que mostra com la gira de celebració dels 20 anys de la banda, que va tenir lloc el 2018, va acabar en un dels temples de la música anglosaxona: el Royal Albert Hall de Londres, on han actuat noms com Bob Dylan o Eric Clapton, entre altres. És el millor escenari per ratificar que, tot i el temps i les modes, una banda com la que representen Fito y Fitipaldis té corda per seguir tocant.
“El pànic al paper en blanc és encertat. Si no tens pànic, fes motocròs. Fes alguna cosa que et posi. Abans em preguntaves sobre deixar els escenaris o la música rock. Sí, hi pot haver un moment en què ho vegi clar. Quan no estigui nerviós a l’hora de sortir a un escenari, si algun dia no estic nerviós, serà el moment de marxar cap a casa. Perquè ja em serà igual, em serà igual el que pensin, el que soni, el que faci, si toco o no toco… Crec que el pànic és fonamental”
Fito Cabrales
La vitalitat de Fito Cabrales
El músic Adolfo “Fito” Cabrales Mato pot afirmar amb orgull que s’ha mogut per la vida com un autèntic Fitipaldi. Nascut a Bilbao, però criat també entre Cantàbria i Màlaga, amb només 23 anys va esmenar la plana a Juan Ramón Jiménez tot passant del clàssic ‘Platero y yo’ al rocker Platero y Tú. I després d’evocar el perfum d’una tal ‘Juliette’ o l’aroma d’una cigarreta, Fito va ajuntar-se el 1998 amb una colla de Fitipaldis per accelerar i cremar benzina amb discos tocats ‘A puerta cerrada’, però capaços de fer realitat ‘Los sueños locos’.
I és que al llarg de la seva carrera, el nostre convidat d’avui suma més d’una vintena de treballs, tres projectes musicals i milions de còpies venudes amb himnes com ‘Por la boca vive el pez’ o ‘Antes de que cuente diez’. Ara, aquest músic tot terreny que un dia va voler ser ‘Soldadito marinero’ torna amb el seu nou àlbum: ‘Cada vez cadáver’, i nosaltres aprofitem per portar-lo a l”Àrtic’, on el veiem més vital que mai…
