Dansa

‘Xenos’ (Akram Khan Company)

Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany). Del 3 al 5 de juliol. De 15 a 30 euros

Si parlem de dansa contemporània és gairebé inevitable parlar d’Akram Khan, un ballarí i coreògraf que va néixer i créixer a la Gran Bretanya però que té les arrels a Bangladesh.  I el seu estil de dansa, que beu tant del kathak (un tipus de dansa clàssica de l’Índia), com de la dansa contemporània, encarna la combinació perfecta entre orient i occident. A ‘Xenos’, que en grec vol dir “estranger”, es posa a la pell d’un dels 4.000 soldats colonials de l’Índia que van ser obligats a combatre pel servei de l’Imperi Britànic durant la Primera Guerra Mundial. Una coreografia a les trinxeres del Mercat de les Flors plena de bellesa i d’horror que ha encarregat el programa artístic 14-18 NOW de la Gran Bretanya per commemorar el centenari de l’efemèride.

 

‘Dancing grandmothers’ (Eun-Me Ahn)

Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany). 9 i 10 de juliol. De vuit a 25 euros

L’any 2010, Eun-Me Ahn va fer un viatge per les zones rurals del seu país, Corea del Sud. Va ser allà on va conèixer i fer ballar un grup d’àvies que la van captivar des del primer moment. En veure la felicitat dels seus rostres, va decidir que les volia incloure a la seva companyia, i així ho va fer creant l’espectacle ‘Dancing grandmothers’, un muntatge en què tindrem l’oportunitat de veure-les ballant en directe juntament amb filmacions que reflecteixen les dures condicions del seu dia a dia. Una creació tendra i fascinant que ens explica la història de la Corea moderna a través dels ulls d’una coreògrafa que per a molts és considerada la Pina Bausch de Seül.

 

‘Pine smoke’ (Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan)

Teatre Grec. Del 10 al 12 de juliol. De vuit a 30 euros

El mestre Lin Hwai-min és conegut per basar els seus treballs de dansa en la meditació, en la pràctica de les arts marcials internes o, fins i tot, en la cal·ligrafia xinesa. Aquest últim cas és precisament el de ‘Pine smoke’, una coreografia que neix de l’experiència de la crema de fusta de pi, amb el qual es fa tinta negra per escriure-hi. I és que Lin va quedar tan meravellat  amb aquest procés que va decidir produir aquesta creació en què converteix els cossos dels seus ballarins en traços dibuixats sobre l’escenari i ho vesteix tot amb la música inesperada de John Cage, el consagrat artista nord-americà especialitzat en experimentació sonora. Una mostra més de talent i bellesa oriental de la companyia Cloud Gate, la primera a introduir la dansa contemporània en la comunitat de parla xinesa.

 

‘Gala’ (Jérôme Bel)

Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany).  22 i 23 de juliol. De 15 a 18 euros

Jérôme Bel continua fidel a la seva filosofia de treball, que consisteix a desconstruir la representació institucional de la dansa.  Després d’haver estrenat espectacles com ‘Disabled theater’, que portava a escena persones amb alguna discapacitat mental, i ‘Cour d’honneur’, que convidava pujar a l’escenari un grup d’espectadors, ens presenta ‘Gala’, un muntatge que qüestiona la perfecció dels cossos i ens planteja com explotar millor els recursos que ens pot oferir el teatre. Una creació que trenca amb la concepció del virtuosisme i ens parla del teatre com a generador de comunitat.

 

‘Os serrenhos do Caldeirao’ (Vera Mantero)

La Caldera de les Corts. 19 i 20 de juliol. De vuit a 12 euros

La coreògrafa més destacada de la Nova Dança Portugesa ens parla de tradicions de la manera més innovadora possible. Acabat de sortir del festival Encontros de DeVIR, Vera Montera ens presenta ‘Os serrenhos do Caldeirao”, una reflexió sobre l’eco dels coneixements que estem perdent i la importància de reactivar certes connexions a través d’imatges de la desertització i la despoblació d’una part de la serra de l’Algarve portuguès. Un muntatge que ofereix filmacions de l’etnòleg Michel Giacometti, paraules d’Antonin Arnaud i poesia de Jacques Prévert. Tot enllaçat en una sola peça que proposa una mirada radical de la cultura oral del sud i del nord de Portugal.

 

Circ

 

‘Minuit’ (Yoann Bourgeois – CCN2)

Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany. 15 i 16 de juliol. De vuit a 22 euros

En una paràbola, el moment de suspensió és aquell instant de màxim assoliment abans d’iniciar la caiguda. Una caiguda que, si mirem des d’una perspectiva simbòlica i emocional, també es pot interpretar com el preludi d’un nou començament. Un concepte metafòric que Yoann Bourgeois utilitza com a teló de fons de ‘Minuit’, el nou espectacle que precedeix altres muntatges tan aclamats com ‘Cavale’, ‘L’art de la fugue’, ‘Wu-Wei’ o ‘Celui qui tombe’. Una hora farcida de poesia en què el coreògraf i malabarista francès pretén seduir el cor de l’espectador amb una bona dosi de vertigen i moviments harmoniosos.

 

‘Tabarnak’ (Cirque Alfonse)

Teatre Grec. 23 i 24 de juliol. De vuit a 25 euros

“Tabarnak” és una expressió francocanadenca que pot tenir molts significats: pot ser entesa com un insult, pot expressar dolor, ràbia, sorpresa… És també el títol amb el qual els integrants d’aquesta companyia que provenen del petit poble Saint-Alphonse-Rodriguez, al Quebec, han batejat aquest espectacle. Un muntatge que, com ja és costum en aquest col·lectiu –recordem l’energètic ‘Timber’ i el molt salvatge i carnavalesc ‘Barbu’, fa referència a la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà. Aquesta vegada, però, els seus creadors ens situaran davant d’un peculiar temple per convertir-nos en testimonis d’una mena d’anàrquic Via Crucis musical en el qual l’orgue de l’església esdevindrà un instrument al servei de l’espectacle.

 

Teatre

 

‘Ombra (Parla Eurídice)’ (Katie Mitchell)

Teatre Lliure Montjuïc (Sala Fabià Puigserver). 12 i 13 de juliol. De 15 a 24 euros.

Guanyar un premi Nobel t’atorga un reconeixement públic que pot jugar a favor o en contra teva. És el cas d’Elfriede Jelinek, l’escriptora austríaca que va ser àmpliament elogiada però també durament atacada pel fet de denunciar la cara fosca del seu país, un gest que va provocar que un sector de la població l’etiquetés de feminista radical. Ara, l’aclamada directora britànica Katie Mitchell, que ha treballat amb companyies tan reconegudes com la Royal Shakespeare Company, vol recuperar la seva figura adaptant una de les seves obres: una relectura feminista de la història clàssica d’Orfeu. Una posada en escena que recrea un rodatge cinematogràfic on els protagonistes seran els actors de la prestigiosa Schaubühne de Berlín.

 

‘Belgian rules / Belgium rules’ (Jan Fabre)

Teatre Lliure Montjuïc (Sala Fabià Puigserver). 20 i 21 de juliol. De 15 a 30 euros

Pel dramaturg Jan Fabre, natural d’Anvers, un bon belga és aquell que sap riure de si mateix i del seu país. I és que, si bé considera que Bèlgica és seu oficial de la cervesa, les fanfàrries, les curses ciclistes i les patates fregides, tampoc no s’amaga de la seva falta d’orgull i l’entén també com el bressol de la burocràcia europea, un estat artificial que parla tres llengües i que no dubta a rebatejar com “Absurdistan”. Una visió que trasllada a l’escenari amb un imaginari visual que té com a tema central la defensa de la pluralitat nacional de Bèlgica. És una producció de Troubleyn amb un text de Johan de Boose i les cançons i la música de Raymond van het Groenewoud i Andrew James van Ostade.

 

‘A reason to talk’ (Sachli Gholamalizad)

Mercat de les Flors (Sala Pina Bausch). 24 i 25 de juliol. De 15 a 22 euros

Sachli Gholamalizad és una actriu belga reconeguda amb les arrels enfonsades a l’Orient Pròxim. Ha protagonitzat sèries d’èxit a la televisió, ha actuat al cinema i no és estrany veure-la sobre un escenari teatral. Després de guanyar prestigiosos premis al seu país com el Circuit X del Festival de Teatre d’Oostende, l’any 2013 va produir un espectacle propi, ‘A reason to talk’, una creació multimèdia que tracta sobre les relacions que ha mantingut amb la seva mare i la seva àvia. Una història personal que, a la vegada, es converteix en un relat universal.

 

‘L’assaig – Històrie(s) del teatre (I)’

Teatre Lliure de Montjuïc (Sala Fabià Puigserver). 29 i 30 de juliol. De vuit a 25 euros

Un exercici de teatre democràtic basat en la realitat. Ja fa uns quants anys i unes quantes obres que el director suís Milor Rau i la seva companyia International Institute of Political Murder traslladen als escenaris d’arreu episodis violents de la història de la humanitat. Ja ho van fer amb ‘Hate radio’ (Grec 2013) i ‘The civil wars’ (Grec 2015), muntatges que giraven entorn de temes com el genocidi ruandès del 1994 o el terrorisme que sacseja la vella Europa. Ara, tornen a posar de manifest problemàtiques que assetgen el món real amb ‘The repetition. Histoire(s) du théâtre (I)’, un muntatge que es vol erigir en forma de manifest.