Aquest cap de setmana, diferents espais de Montjuïc acolliran la marató de la integral de les sonates per a piano de Beethoven, organitzat pel concurs Maria Canals i Barcelona Obertura Spring Festival. Aprofitem l’ocasió per explicar com l’instrument pot condicionar al compositor.
El piano a l’època de W. A. Mozart
Mozart va compondre un total de 27 concerts per a piano i orquestra. Doncs bé, es creu que els primers 12 concerts estan compostos realment per a clavecí, i la resta per “fortepianos”, podríem dir que una mena de “pianofortes” més rudimentaris. Uns instruments que permetien molta agilitat a l’intèrpret, però que produïen poc volum de so. Això condicionava la manera de pensar la música de W. A. Mozart, que componia els concerts per a piano (o teclat) pensant en els instruments dels quals disposava. Per això, la seva obra per a piano es caracteritza per composicions generalment molt àgils i amb poca intensitat dramàtica.
Les sonates per a piano de Beethoven
Les característiques del piano permeten extreure un so en particular, i en l’època de Beethoven (inicis del segle XIX) el piano era un instrument relativament nou, per això les seves sonates, en molts casos, van ser una mena de laboratori de proves per a aquest instrument. En aquell moment hi havia dues grans escoles, la francesa i vienesa (amb pianos de volum més suau i molt àgils), i l’anglesa (amb pianos amb un so més robust i que permetien jugar molt amb les dinàmiques del so). Se sap que cap al 1803, poc abans de compondre la sonata ‘Waldstein’, a Beethoven li van regalar un piano amb mecànica londinenca. Disposava d’una “joguina” nova i volia experimentar i, a partir d’aleshores, Beethoven va crear obres molt més ambicioses i intenses.
