La granadina Estrella Morente té un arbre genealògic tan flamenc que segur que quan va néixer, el 1980, més que plorar, devia cantar un “quejío”. Neboda, filla i germana de cantaores i bailaores, el seu “duende” té un ascendent indiscutible en el seu pare: Enrique Morente. Cantant precoç, amb 16 anys ja actuava en escenaris professionals, va ser apadrinada per Carmen Linares i, al cap de poc, va treure els seus primers discos, que es van convertir en èxits de vendes. Amb vint anys de carrera, s’ha convertit en una estrella de les noves generacions, capaç de convèncer puristes i heterodoxos en escenaris com el Teatro Real de Madrid o el Barbican de Londres. Ara acaba de publicar ‘Copla’, el seu nou disc, en què és ben present l’esperit del seu pare, i per això avui l’hem convidada a l”Àrtic’ on confiem que, amb ella, muntarem un bon “jaleo”.
Les cançons que canta l’àvia Rosario
Estrella Morente recull en aquest disc tota la tradició popular de la copla, un gènere que va viure un molt bon moment a partir dels anys 40-50 del segle XX, però que ha viscut un cert desprestigi per l’apropiació que se’n va fer el franquisme, que el va reduir a folklore patriòtic. Morente en treu el seu caràcter més reivindicatiu i contestatari, però també el seu cantó més emocional, capaç de compactar una tragèdia en tres minuts de cançó, i ho fa homenatjant la seva àvia Rosario, a qui dedica tot l’àlbum. Rosario representa tota una generació de dones lluitadores, que van cantar copla i van construir-se una personalitat forta en un ambient masclista.
L’essència d’Enrique Morente
‘Copla’ era un disc que havia de sortir cap al 2011, però la mort d’Enrique Morente va canviar els plans. La seva filla Estrella, trencada de dolor, va publicar el disc ‘Autoretrato’ i va aparcar aquest treball, incapaç de tirar-lo endavant i cantar-lo enmig de la tristor per la pèrdua del seu pare. Ara, quasi una dècada després de la seva mort, Estrella Morente publica aquest disc, en què recorda els grans consells que li va oferir el seu pare a l’hora de cantar coples exigents i molt intenses. Amb l’Estrella, com amb els seus germans Soleá i Jose Enrique, l’estirp continua creixent a bon nivell. Llarga vida al clan Morente.
