El barceloní Esteve Soler i Miralles s’ha fet una carrera en el món del teatre anant en contra de tot. Format a l’Institut del Teatre i a la Sala Beckett, el 2007 va començar una ‘Trilogia de la indignació’ que el va dur a declarar-se ‘Contra el progrés’, ‘Contra l’amor’ i ‘Contra la democràcia’. I no content amb això, una dècada més tard es mostrava contrari també a conceptes com la llibertat, la igualtat o la fraternitat. Ara, després de mostrar-nos les interioritats d’una família disfuncional en un curtmetratge, ens enumera ‘7 raons per fugir’ juntament amb el Gerard Quino i el David Torras.
Set històries i una societat malalta
Esteve Soler s’ha fet una carrera com a escriptor i dramaturg ressaltant les misèries de la nostra societat, en clau d’humor negre i surrealisme ibèric. Ara, tot aquest material s’adapta al cinema a ‘7 raons per fugir’, en què una galeria de personatges cruels, despietats, insensibles, però també angoixats i incapaços de gestionar les seves emocions, desfila davant de la pantalla: uns pares que es volen desfer del seu fill, una parella que no vol veure el drama de la immigració, una treballadora d’un banc enfrontada al drama dels desnonaments, uns veïns que es pregunten què hi ha més enllà del número sis… Tots ells, interpretats per noms com Sergi López, Emma Suárez, Manolo Solo, Àgata Roca, Francesc Orella, Lola Dueñas, Pepe Viyuela o Alain Hernández.
Esteve Soler, un dramaturg d’èxit
Amb la seva ‘Trilogia de la indignació’, en què beuen les històries de ‘7 raons per fugir’, Esteve Soler s’ha convertit en un dels dramaturgs de més èxit del panorama català. Traduït a una quinzena de llengües, els seus textos han rebut l’aplaudiment de públics tan diferents com el britànic o el romanès, que han reconegut el talent d’un dramaturg que sempre va a la contra i que, ara, ens mostra la nostra cara més fosca a la gran pantalla.
