‘Krypton’
Una sèrie de Superman, sense Superman. La sèrie té com a protagonista l’avi de Superman, que també és un heroi que prova desesperadament de salvar el seu planeta natal. La sèrie llueix molt visualment i se les empesca per fer referència contínua al famós superheroi de la DC, perquè hi ha un element en la trama que hi fa referència directa. No és cap meravella, però els fans del personatge i els amants de les vinyetes hi trobaran nombroses referències a què agafar-se.
‘Las aventuras de Superman’
Reeves va ser Superman a la televisió entre els anys 1952 i 1958, en una adaptació que era molt naïf però que tenia la virtut de tenir un aire de vinyeta sense complexos que encara avui la fa divertidíssima. Per descomptat que en termes tècnics el temps l’ha tractat molt malament, però en defensa seva s’ha de dir que s’havia de ser molt valent per aventurar-se a portar Superman a la pantalla amb els mitjans tecnològics dels anys 50. I Reeves, que no era precisament un gran actor, estava a l’altura del personatge.
‘It’s a bird, it’s a plane, it’s Superman!’
L’hem de posar en context: era l’adaptació televisiva d’un musical dels anys 60, i que de fet era més una faula sobre què diu el personatge sobre la humanitat que no una adaptació fidel de les seves aventures. Superman és el pretext per a una sèrie de cançons sobre les aspiracions col·lectives i els nostres dèficits sentimentals. Això que veiem forma part d’un telefilm que va estrenar l’ABC a partir del musical, i vist avui és una experiència realment psicotròpica.
‘Superboy’
La sèrie va tenir un recorregut molt accidentat. Primer va haver de canviar d’actor, perquè els productors van acomiadar John Haymes Newton quan el van enxampar conduint sota els efectes de l’alcohol i el van haver de substituir per Gerard Christopher. I quan es va acabar la tercera temporada la van cancel·lar per un conflicte judicial pels drets del personatge entre els germans Salkind, productors de la saga de pel·lícules de Christopher Reeve i d’aquesta sèrie, i la Warner, que clamava que els havien caducat i per tant tornaven a ser seus. El resultat? Warner va guanyar el litigi i la sèrie, a més d’acabar-se prematurament, només té una temporada editada en DVD, perquè les altres, en virtut de la sentència, no poden editar-se. I tot aquest embolic, per una sèrie francament mediocre que no feia cap justícia a les vinyetes!
‘Lois y Clark: Las nuevas aventura de Superman’
En el fons, era més una sèrie sobre Lois Lane que sobre Superman. És justament això el que la fa millor del que s’ha dit, i més tenint en compte que l’actriu que la interpreta, Teri Hatcher, està realment fantàstica. La sèrie s’articulava a partir d’una molt bona idea: com se les manega Superman per mantenir la seva relació amb Lois Lane tant quan és un superheroi com quan es disfressa de Clark Kent. És cert que és una mica cursi i que els efectes visuals són a vegades una mica d’estar per casa, però com a adaptació del còmic almenys no es limita a ser cal·ligràfica i busca un fet diferencial. La sèrie va durar quatre temporades, i va aconseguir erigir-se com un dels símbols de la televisió dels anys 90.
‘Smalville’
‘Smalville’ anava dirigida a aquest sector “juvenil”, públic, és cert, però això no treu que fos una molt notable adaptació del còmic i que fos molt coherent amb el seu principi argumental: documentar la vida de Clark Kent des que viu al seu poble i fins que pren la determinació d’enfundar-se el seu famós uniforme. A vegades pecava d’un romanticisme de postal, és veritat, però a mesura que avançava s’anava tornant més rigorosa i fantàstica, i va culminar amb dues temporades finals francament aprofitables. De fet, si us hi pareu a pensar, ‘Smalville’ és l’ADN de bona part de les sèries actuals de superherois.
‘Supergirl’
El primer Superman que fa de personatge secundari. Hi apareix en uns pocs capítols, i la veritat és que si bé l’actor que l’interpreta, Tyler Hoechlin, no té literalment l’alçada requerida per al personatge, hi posa força convicció. ‘Supergirl’ cal reivindicar-la sovint, perquè és una de les sèries que més ha contribuït a normalitzar el paper de la dona en la televisió moderna, perquè hi ha un respecte molt escrupolós del seu punt de vista i s’hi tracten nombroses realitats femenines que acostumem a veure poc o gens en productes tan comercials. Que hi aparegui Superman i estigui sempre a l’ombra de la seva cosina ja és tota una declaració d’intencions.
‘Superman’
Aquest Superman de la sèrie que es va emetre entre el 1996 i l’any 2000 és el que millor reflecteix el còmic i, al mateix, temps el que millor modernitza les seves aventures. És fruit de la imaginació de Bruce Timm, l’home que també va reinventar el Batman d’animació, fins al punt que tot el que ha vingut després del gènere s’hi assembla d’una manera o una altra. De fet, el gruix de la producció animada de DC supera, i de llarg, els seus productes en imatge real, siguin de cinema o de televisió.
AQUÍ PODEU VEURE LA SECCIÓ DEL PEP PRIETO SOBRE ELS SUPERMANS TELEVISIUS:
