Diego el Cigala va néixer el desembre de l’any 1968 al barri madrileny del Rastro com a Ramón Jiménez Salazar, i tot i que el futbol al carrer era la seva principal ocupació, és un d’aquells artistes predestinats que porten la música a les venes. Amb només 12 anys va guanyar el certamen Flamenco Joven de Getafe i també el concurs de televisió ‘Gente Joven’. Després d’uns quants anys de picar pedra i de col·laborar amb grans noms del flamenc, és el 2002 quan li canvia la vida gràcies a la unió professional amb el pianista cubà Bebo Valdés, amb qui enregistra el disc ‘Lágrimas negras’, tot un èxit internacional amb el qual guanyen tota mena de premis (inclòs un Grammy) i que van portar a tots els racons del planeta. Instal·lat com està a la República Dominicana i nacionalitzat dominicà, Diego reivindica ara el retorn a les seves arrels flamenques i ho fa amb un disc enregistrat a Barcelona … tot i que els que el coneixen bé saben que Diego mai no ha abandonat aquestes arrels perquè són la seva essència i part del seu ADN.
‘Vuelve el flamenco’
Diego el Cigala és tot un referent de la fusió del flamenc amb altres ritmes, sobre tot els llatinoamericans però a ‘Vuelve el flamenco’ reprèn els seus orígens i bandera flamenca per oferir-nos una aventura musical de risc, un enregistrament en viu amb l’acompanyament del seu amic, company i guitarrista magistral, Diego del Morao. En el disc es toquen alguns dels pals més tradicionals del flamenc com el ‘martinete’, la ‘seguiriya’ o les ‘soleás’.
