El valencià David Espinosa és un artista multidisciplinari que ha sabut extreure la grandesa dels objectes més petits. Format en interpretació textual, dansa i improvisació, ha treballat amb noms com Àlex Rigola o Mal Pelo. El 2006, va fundar amb África Navarro l’associació El Local Espacio de Creación, amb qui ha adaptat Shakespeare, Cervantes o Jonathan Swift amb l’ajuda de figuretes, joguines, escultures i peces decoratives. I és que Espinosa en té prou amb una companyia multitudinària de figuretes per armar espectacles teatrals i performances. Ara presenta a la Hiroshima una proposta amb nom ben ambiciós: ‘Una història universal’, i avui seu al nostre sofà, on tenim moltes ganes d’endinsar-nos en la seva història i el seu univers.

 

 

La mida sí que importa

David Espinosa treballa amb actors inanimats però, tot i això, ben expressius. A ‘Una historia universal’, amb les figuretes habituals en els seus espectacles ens explica la història de la humanitat, una fita ambiciosa que resol a petita escala. Amb aquesta tria per les joguines i els objectes, Espinosa satiritza el teatre de gran format, sovint prepotent i burgès, i ens demostra que es pot explicar qualsevol cosa, fins i tot la història de l’home i de la dona, només amb una taula, unes andròmines, llums i música. I l’efecte, en termes d’emoció, és el mateix.

Les joguines de David Espinosa

A més de l’espectacle que es podrà veure a la sala Hiroshima, Espinosa també en disposa d’altres que van girant per diversos teatres, festivals, sales d’exposicions i països d’Europa. Amb un aforament sempre limitat, en què poden veure en una mateixa funció una vintena d’espectadors, David Espinosa s’ha fet un nom en el marc de les noves dramatúrgies contemporànies, que cada cop compten amb un públic més nombrós. Un públic que no té cap inconvenient a canviar els actors de carn i ossos per una colla de joguines amb molt de talent escènic.