Laia Marull i Pere Riera van néixer amb un any de diferència, van triar estudis diferents i han tingut carreres també prou diferenciades, però a tots dos els ha unit l’amor incondicional al teatre. Actriu precoç, Marull va estudiar a la Nancy Tuñón i va ser una passatgera més en trànsit per l”Estació d’enllaç’, abans de convertir-se en una ‘Fugitiva’ molt cinematogràfica o queixalar un bon mos de ‘Pa negre’. El Pere, en canvi, es va llicenciar en dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre i, amb el temps, va situar-nos a tots ‘Lluny de Nuuk’, va revelar-nos que al teatre també hi ha molts papers ‘Desclassificats’ i va convertir La Villarroel en un pou ple d”Infàmia’. Ara, tots dos es troben per ballar ‘La dansa de la venjança’, i nosaltres els hem convidat a l”Àrtic’, on no som gens venjatius, però més els val portar-se bé.
Una parella que es trenca
A ‘La dansa de la venjança’, Pablo Derqui i Laia Marull interpreten una parella que s’ha separat i que, dels pedaços que recullen de la seva relació, n’hi ha un que els portarà al conflicte: el seu fill i, sobretot, el temps de custòdia per a cadascú. A partir d’aquí, s’obriran totes les ferides i tots els retrets que no s’han fet fins ara, i que els portaran al límit de la seva relació i de la seva manera de veure’s a si mateixos. I tot plegat, qüestionant el seu paper com a pares i la seva responsabilitat respecte al seu fill. Marull i Derqui protagonitzen una lluita dialèctica de primer nivell.
El primer cop per a Pere Riera
Pablo Derqui i Laia Marull ja són vells coneguts sobre els escenaris. Junts han fet ‘Hedda Gabler’ o ‘Roberto Zucco’, per exemple, però Pere Riera és el primer cop que dirigeix un text que no ha escrit ell mateix. ‘La dansa de la venjança’ està escrita per Jordi Casanovas en un moment en què el dramaturg acabava de ser pare, i tot que Riera sempre s’havia negat a treballar amb texts d’altres, la força i la complexitat d’aquest l’ha fet canviar d’opinió. I això els espectadors ho noten, perquè de les rialles inicials davant d’uns personatges amb sortides còmiques es passa a la sorpresa i al terror de veure com una relació de parella pot convertir-se en una trampa quasi bé mortal.
