La Cristina Clemente és una directora i dramaturga que ha passejat la seva ploma i el seu talent per paratges tan diferents com Praga, ‘Lapònia’ o el Tibidabo. O això podríem deduir dels títols d’alguns dels seus espectacles, que conformen una carrera que va començar a l’Institut del Teatre i a l’Obrador de la Beckett, i que l’ha duta a passar ‘Una nit de ràdio 2.0’, a celebrar ‘La nostra Champions particular’ o a participar en un ‘Consell familiar’. Ara, mentre dura la ressaca del seu triomf al Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta, ha estrenat dos muntatges sobre el poder de les idees i de la ficció. I per això avui l’hem convidada a l”Àrtic’, on sabem que la ficció, a vegades, és la millor eina per entendre la realitat.
Andrea la bibliotubera
L’Andrea és una adolescent que viu amb la seva mare i la seva germana, i que treballa com a professora d’escriptura i com a conductora d’un compte de YouTube en què recomana llibres. És a dir, és una bibliotubera, una figura molt popular a la xarxa entre els joves. El problema és que l’Andrea pensa que la ficció pot ajudar-nos a canviar les coses, i un dia, quan una de les seves alumnes escriu una novel·la que s’inspira en ella i en la seva família, constata que potser la ficció no sempre és beneficiosa. Cristina Clemente ha escrit aquest text que compta amb Roser Vilajosana, Àssun Planas, Borja Espinosa o Mima Riera.
Una temporada molt agitada
A més d”Andrea Pixelada’, Cristina Clemente estrena a la Beckett un espectacle infantil, ‘Les Clinck’, que tracta sobre com tenim les idees que poblen la nostra ment. Aquesta temporada, Clemente ha coordinat els ‘Clàssics desgenerats’ dins el cicle Dones Lliures del Teatre Lliure i ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta de Catalunya i el de l’Argentina amb ‘Les ulleres de mirar carregadors’.
