Durant una hora i mitja, uns 30 estudiants d’arquitectura enganxen cartrons sota la mirada atenta del públic i del Conde de Torrefiel. S’escolta com parlen sobre la divisió de la societat en classes, si existeix la classe treballadora o els falsos ídols. A poc a poc, els cartrons van agafant forma i s’intueix una gran figura totèmica. Ha arribat el moment culminant de l’obra, els 30 estudiants aixequen un tòtem de grans dimensions per després destruir-lo.
Així es va inaugurar el festival Sâlmon 2022. El Conde de Torrefiel va representar la peça ‘Ultraficción nr4‘, el darrer capítol d’un procés d’investigació que conclourà el proper mes de maig amb l’estrena de la seva última obra de la companyia catalana al festival Festwochen de Viena.
“Normalment una peça s’assaja uns tres o quatre mesos, nosaltres hem estat tres dies per idear-la amb els estudiants”, reconeix Pablo Gisbert, un dels dos integrants del Conde de Torrefiel. Així sense assajar, sense repetir, sense coreografiar ens mostren una peça que genera incertesa i espontaneïtat i fa que tots “tremolem”,» com diu l’altra integrant del companyia, Tanya Beyeler.
El Conde de Torrefiel, una companyia internacional
El Conde de Torrefiel va néixer l’any 2010 estrenant a les sales del circuit alternatiu de Barcelona, però des del seu segon espectacle, ‘Observen como el cansancio agota el pensamiento’, van fer el salt als festivals internacionals, amb ‘La plaza’ i van guanyar el Premi Crítica Serra d’Or l’any 2018, i ara estan preparant la seva última peça que estrenaran a Viena.
“Hi ha moltes de les nostres peces que no hem pogut fer mai a Barcelona i és una pena pel públic de la ciutat”, assegura el dramaturg Pablo Gisbert, o potser només “una vegada”, recorda Tanya Beyeler. De fet, una de les seves peces més aclamades, ‘Guerrilla’, no s’ha vist mai a la ciutat de Barcelona.
Hi ha moltes de les nostres peces que no hem pogut fer mai a Barcelona i és una pena pel públic de la ciutat
‘Guerrilla’ és una peça molt intensa, viva, plena de ritme. D’una banda, hi ha teatre documental, s’expliquen històries de persones que han viscut una guerra i, de l’altra, teatre performàtic, 80 persones ballen a escena durant una hora i mitja. En canvi, ‘La plaza’, una altra de les seves peces més aplaudides és tot el contrari a ‘Guerrilla’. “És una obra molt més impressionista, és una peça que apel·la a la sensació subjectiva del món”, diu Tanya.
El Conde de Torrefiel aposta per les arts vives
El Conde de Torrefiel és una companyia de creació contemporània, experimentació i sobretot molt d’humor: “Encara trobem erotisme en observar coses vives en escena i aquesta tensió, pulsió, turbulència, és amb el que més treballem”, conclou Pablo Gisbert.
Encara trobem erotisme en observar coses vives en escena i aquesta tensió, pulsió, turbulència, és amb el que més treballem
