1

‘La trilogía de Nikopol’

Enki Bilal. Editorial Norma, 2018

Norma n’ha recopilat i reeditats recentment tres volums que estan considerats un cim del gènere, una obra mestra del mitjà. L’autor d’aquesta trilogia és Enki Bilal, un dels noms més importants del còmic europeu dels últims 30-40 anys i un dels autors més influents de la vinyeta europea dels 80.
Ens trobem un còmic de ciència ficció i fantasia molt més punyent i reflexiu que altres còmics realistes. Bilal crea un univers complex, on la política i la religió tenen molt de pes. L’argument ens proposa un protagonista que després d’un empresonament en animació suspesa, torna a la Terra 29 anys després i es troba amb un París distòpic situat al futur un règim dictatorial i feixista.
La primera part es va publicar als anys 80 i ja té reflexions polítiques i filosòfiques que avui segueixen més vigents que mai. On més destaca la triologia, però, és en l’estètica: un futur representat a través del surrealisme i la ciència ficció apocalíptica.  

2

‘El regreso del Caballero Oscuro’

Frank Miller. ECC Ediciones, 1986

Publicat aquí per ECC Ediciones, ‘Batman. El regreso del Caballero Oscuro’ és un còmic publicat l’any 86 que, juntament amb ‘Watchmen’, va canviar per complet el món dels còmics de superherois convertint el gènere en contingut per adults. En aquesta història, viatgem fins a una Gotham distòpica: Batman s’ha retirat fa anys i la ciutat viu un infern de violència. Bruce Wayne és ara un senyor que ja ha arribat a la tercera edat que ha de tornar a posar-se la disfressa per lluitar contra el caos.
Es tracta d’un còmic avançadíssim a la seva època, tant en l’aspecte del contingut, molt més adult, complex i profund en l’exploració psicològica dels personatges, com en l’aspecte del continent: Miller, hereu natural de Will Eisner, va aplicar tècniques narratives innovadores, va experimentar amb els límits del mitjà i va trobar un llenguatge trepidant i molt cinematogràfic. No només és el millor còmic de Batman, és un dels millors còmics de la història!

Coberta 'Batman. Regreso del caballero oscuro'. 2a edició

3

‘Como un guante de seda forjado en hierro’

Daniel Clowes. La Cúpula, 1995

Parlem d’un còmic d’un dels autors més interessants i influents que ha donat l’escena independent americana dels darrers 30 anys: Daniel Clowes. ‘Como un guante de seda forjado en hierro’ —una frase que Clowes va extreure de ‘Faster, pussycat! Kill, kill!’ de Russ Meyer—  és un còmic que es va començar a publicar l’any 89 a la revista ‘Eightball’. La història comença amb el protagonista en una estrany cinema porno on es projecta una film sadomasoquista… El protagonista s’obsessiona amb la pel·lícula i comença un descens a un malson que recorda en moltes ocasions als malsons del David Lynch més inquietant i pertorbador.

El còmic ens porta al costat més fosc de la psique humana: solitud, nihilisme, depressió, alienació, són molts els assumptes que suren en aquesta història. De fet, en aquest còmic se citen tots els perfils de l’Amèrica més fosca. Clowes, com també va fer David Lynch, ens va fer veure que, de vegades, cal entendre el que està passant per gaudir del viatge: el poder evocador i desestabilitzador de ‘Como un guante de seda encara avui, segueix intacte: una obra mestra.

Coberta 'Como un guante de seda forjado en hierro' de Daniel Clowes (La Cúpula, 1995)

4

‘Adolf’

Osamu Tezuka. Planeta, 2000

Tezuka està considerat un dels padrins del manga, un autor fonamental. En la darrera etapa de la seva carrera va assolir la maduresa creativa en les 1300 pàgines que composen tota l’obra d’‘Adolf’, un manga va començar a publicar a principis dels 80 i que aquí ha publicat en format de luxe Planeta. Per a molts, és la obra mestra definitiva d’aquell qui molts japonesos consideren el Déu del Manga.

Com ja indica el títol, és un còmic molt ben documentat que ens transporta a l’època nazi, començant pels Jocs Olímpic de Berlín i continuant al llarg de diverses dècades. El còmic segueix tres protagonistes que es diuen Adolf: un jueu, un amic seu simpatitzant nazi i l’Adolf més famós del món, Hitler. Gran part de la trama se centra en la recerca d’uns documents que provarien que Hitler té ascendència jueva. És un còmic apassionant que parla de l’estupidesa humana i els horrors de la Segona Guerra Mundial. També caricaturitza Hitler d’una manera magistral.

Adolf. Osamu Tezuka (Planeta, 00)

5

‘V de vendetta’

Alan Moore i David Lloyd. ECC, 2013

‘V de Vendetta’  és una de les proclames antifeixistes més potents que s’han escrit i dibuixat mai. De fet, s’ha convertit en  tot un clàssic de la literatura revolucionària i un emblema de les llibertats. Sovint, la màscara que utilitza el personatge del còmic, homenatge a Guy Fawkes, és símbol de la lluita antisistema.

Creat pel gran mestre britànic Alan Moore, ‘V de Vendetta’ ens porta a una Anglaterra distòpica i totalitària on el protagonista és un misteriós justicier que es posa una màscara i es dedica a lluitar contra el regim feixista amb l’únic llenguatge que entenen els dictadors: la violència. És un còmic que fa pensar, que parla sobre les llibertats exposant les vergonyes dels totalitarismes, però també és una història en forma de thriller distòpic que enganxa amb tones de suspens, insuportables moments de tensió i una trama perfectament engreixada. Tal com estan els temps actuals, amb l’ultra dreta ascendint a Europa, còmics com ‘V de Vendetta’ haurien de ser de lectura obligatòria.

'V de vendetta' d' Alan Moore i David Lloyd. (ECC, 2013)