Hunter S. Thompson ja ho deia: “La paranoia no existeix, la realitat és molt pitjor del que imagines”. Vivim temps de paranoia, temps de conspiracions. Internet, “fake news”, pandèmia, la veritat és que el context tecnològic i social ajuda que les teories de la conspiració tinguin cada cop més adeptes i, per això, seleccionem uns quants còmics que tenen la conspiranoia com a eix central: alguns la utilitzen per fabricar històries fantàstiques i d’altres per denunciar els estralls d’aquestes teories en la societat.

5 còmics amb virus contagiosos i pandèmies descontrolades

1. ‘El Departamento de la Verdad’


James Tynion IV i Martin Simmonds. Norma, 2022

Parteix del concepte budista de “tulpa”, és a dir, que una cosa es pot materialitzar en la realitat pel fet que un grup de persones molt nombrós hi cregui amb tota la seva fe. El còmic aplica aquest concepte al món de les conspiracions: quan una conspiració o “fake news” arrela entre la gent i la gent se la creu de veritat, aquesta conspiració acaba fent-se real. El còmic segueix un estudiós de les teories de la conspiració que és reclutat per un departament secret del govern que recorda molt als homes de negre i que opera en les ombres amb una missió: evitar que les teories de la conspiració s’assentin, arrelin i acabin fent-se reals per la creença de la gent. És un còmic que enganxa, que va al gra i presenta idees molt interessants. També juga amb moments d’humor negre molt aconseguits i té l’atractiu del dibuix expressionista de Martin Simmonds, que recorda molt al del gran Bill Sinkiewickz.


2. ‘La noche polar’


Marcos Prior. Astiberri, 2019

Marcos Prior aposta per una narració fragmentada, moltes vegades intuïtiva, en la qual no acabes de copsar tot el que passa, però saps que alguna cosa està passant. A ‘La noche polar’ trobem diferents històries amb diferents protagonistes enfrontats a diferents complots, maquinacions conspiratives desconstruïdes a través del prisma experimental i transgressor d’aquest autor de l’Hospitalet de Llobregat. Una narració amb clarobscurs i secrets que et mantenen en alerta i et fan sentir molt incòmode. Si us agraden les lectures denses i les obres que transgredeixen els codis narratius, ‘La noche polar’ és un caramel que gaudireu. Un còmic que és com un virus i es queda al teu cervell molt de temps després d’haver-lo llegit, contaminant-te amb les idees que conté.


3. ‘Los Proyectos Manhattan’


Jonathan Hickman i Nick Pitarra. Planeta, 2013

El Projecte Manhattan, que es va dur a terme de forma secreta durant la Segona Guerra per fabricar una bomba nuclear abans que l’enemic, ha donat per incomptables teories de la conspiració, i d’aquesta paranoia extrema es nodreix ‘Los Proyectos Manhattan’, però en lloc de convertir-la en un element per pertorbar l’espectador la converteix en una eina de comèdia salvatge i comèdia negra que funciona com una metralladora. Bàsicament, el que proposa el còmic és que el Projecte Manhattan és només la punta de l’iceberg d’un munt de projectes secrets en paral·lel que deixen la bomba nuclear en bolquers. El còmic converteix els protagonistes en antiherois ultraviolents amb pertorbacions mentals greus. Els nerds són aquí els que disparen i maten. Tot això, en un context delirant en què es toquen totes les teories de la conspiració, vincles amb l’ocultisme d’alguns presidents, contactes alienígenes, control mental, etc. Una simfonia grotesca i meravellosa, que gràcies també al dibuix grotesc de Nick Pitarra, fa d’aquest còmic un títol de culte.


4. ‘Internet sublime’


Miriam Persand. Sapristi, 2021

Obra moderna amb un estil narratiu potentíssim que beu del videojoc i la il·lustració infantil que confirma el gran talent de la Miriam Persand. La protagonista és un personatge amb cap de cocodril que té una crisi existencial greu, un personatge consumit per l’ansietat de viure a la societat distòpica que ens ha tocat viure, amb la sobresaturació d’informació, les notícies falses, les conspiracions de la xarxa, una realitat on cada cop costa més distingir que és una broma i què es de veritat. En aquest context d’irrealitat, la protagonista rep un disquet d’una pitonissa que li permet accedir a les profunditats del “dark web”, en què aconseguirà una droga molt estranya. L’autora ens explica un viatge psicodèlic al fons del “dark web”, que també és un viatge interior, i aconsegueix signar una proposta fresca i transgressora.


5. ‘Los invisibles’


Grant Morrison. ECC, 1994-2000

‘Los Invisibles’ és un dels còmics més importants i influents dels 90 però en aquesta nova era conspiranioca continua més vigent que mai. Bàsicament, és un còmic que absorbeix totes les principals teories de la conspiració dels darrers 80 anys i les introdueix en una batedora salvatge en què es barregen gèneres com acció, aventures, filosofia, esoterisme, màgia i política i en què s’envia un missatge clar, la mare de totes les conspiracions: el món no és el que sembla.