Christina Rosenvinge ens presenta un viatge instrospectiu cap a la fortalesa emocional masculina on transita per diferents identitats, entre elles la del seu pare a qui dedica la cançó ‘Romance de la plata’.

Alguns dels referents que van acompanyar Christina Rosevinge durant la seva adolescència són, entre d’altres, The Who i Velvet Underground. Avui, a una botiga de discos juntament amb la nostra companya Esther Castarnado,  l’artista ens confessa que va ser sobretot l’univers i la lírica de David Bowie allò que la va inspirar a trobar un so semblant per crear “Un hombre rubio”, el seu nou treball discogràfic que va presentar el passat 8 de març a la sala Apolo.

“Crec que tothom s’hauria de rebel·lar. Ningú neix d’aquesta manera. És una cuirassa, una forma de comportar-se. Un mateix ho aprèn per protegir-se de la societat.” Comenta quan li preguntem per “La flor entre la vía”, la cançó que obre el disc i parla de trencar determinats rols socials.

Ens parla també del tema “Romance de plata”, un homenatge al seu pare que va morir molt jove. “Era una relació molt conflictiva. El meu pare era molt conservador i molt masclista. A la cançó, però, també reconec la seva cara més amable. Realment apreciava l’art com un miracle que ens salva a tots de la quotidianitat. Jo realment vaig començar a llegir poesia pels llibres que hi havia a casa meva.”

De fet, ens reconeix que “Un hombre rubio” és un joc. Un experiment on Rosevinge, a partir d’aquesta experiència paternal, comença a indagar el concepte de masculinitat des de la construcció. És en aquest moment, doncs, quan decideix escriure les cançons des d’un jo masculí.