Fa 170 anys va morir un dels compositors romàntics per a piano, Frédéric François Chopin, i per això el volem homenatjar a través del gènere que més va dominar, els nocturns.

Orígens dels nocturns

A mitjans del segle XVIII, un nocturn no era res més que una composició concebuda per ser interpretada durant la nit, en un context festiu. Per exemple, el nocturn número 5 en do major de Haydn; un encàrrec que va rebre el compositor per al rei Ferran IV.

En el cas d”Una petita serenata’, de Mozart, no és clar del tot a qui va dirigida, se sap que és de l’any 1787, i alhora té característiques similars als nocturns de Haydn. I és que els primers nocturns eren, simplement, obres pensades per ser interpretades de nit, amb el temps el terme nocturn va donar pas a un tipus de peces, generalment amb una melodia molt agradable, amb una estructura totalment lliure i interpretats per un sol instrument, generalment el piano.

Chopin

El gran compositor de nocturns va ser, òbviament, Frédéric Chopin. Chopin va néixer a Polònia, però va ser sobretot a França on va desplegar el seu talent com a virtuós del piano i, és clar, com un dels més grans compositors del romanticisme. Durant la seva formació va ser un gran admirador de l’obra de Mozart i Bach, però va ser un compositor d’òpera el que, segurament, més va marcar-lo: Bellini.

Va ser Bellini i el seu melodisme una de les claus per entendre la música de Chopin que, de la mateixa manera que les melodies que interpreten els personatges de les òperes de Bellini, a través de la melodia va crear obres que ens fascinen amb aquesta línia melòdica tan bonica.

Altres compositors de nocturns

Però no només Chopin va compondre nocturns, aquest és un gènere molt present en el món del piano. I podem trobar-ne amb estils molt diferents, com per exemple els nocturns de Gabriel Fauré.

I abans que Chopin o Satie componguessin nocturns, un geni alemany també va treballar aquesta forma musical, concretament en el primer moviment de la seva sonata per a piano número 14 en do menor: el ‘Clar de lluna’, de L. van Beethoven.

Si bé és cert que no hi ha unanimitat en considerar aquest primer moviment com a nocturn, el cert és que Beethoven va presentar-lo amb una forma totalment lliure (enlloc de la tradicional forma sonata) i, és clar, amb una melodia preciosa. Per això, no són pocs els que consideren que el primer moviment del ‘Clar de Lluna’ de Beethoven és un nocturn.