Coco 144 és una de les primeres firmes que van aparèixer al metro de Nova York el 1970. El seu “alter ego” és Roberto Gualtieri, un grafiter d’origen porto-riqueny que va començar a pintar com a senyal de protesta quan tenia 13 anys, inspirat per la guerra del Vietnam i la lluita pels drets civils. Ell és un dels noms amb més trajectòria de la primera exposició de la galeria d’art urbà Canal Gallery.

La meva firma és senzilla, coco amb una corona i el carrer on em vaig criar, el 144 de Harlem a Nova York
Roberto Gualtieri, (Coco 144)

L’artista Balu és l’encarregat de portar els millors artistes d’art urbà aquesta nova galeria al Gòtic de Barcelona, Canal Gallery (c. Palau, 4). L’espai ha iniciat el seu camí amb una exposició col·lectiva de 60 artistes de diferents disciplines com la il·lustració, el grafit dels anys 60 o l’art urbà.

Canal Gallery exposa els pioners del grafit

L’origen del grafit se situa a Nova York als anys 70, vinculat a la cultura hip-hop, i va arribar a Barcelona a mitjans de la dècada dels 80 per influència de la música rap. Durant anys, els diumenges centenars de joves menors d’edat es reunien al vestíbul del metro d’Universitat.

Molts artistes van començar el seu camí en el món del grafit, per exemple, el 1985, Germán Bel, va començar a firmar als carrers amb el nom de Fasim i es va convertir en un dels pioners a Barcelona i a la resta de l’estat del que es va anomenar l’escriptura de grafit.

Des del principi, molts artistes van traslladar el seu art de les parets als quadres. Coco 144 va formar part el 1972 d’un grup anomenat Grafiters Units (United Graffity), que el següent any van fer la primera exposició de grafit o escriptura en llenç a una galeria. També Fasim fa anys que va traslladar el seu art als quadres i ara investiga com crear paisatges de pintures murals esborrades.

Mariscal: “Al voltant de Sant Maria del Mar he pintat grafits”

Canal Gallery també vol ser una porta a altres disciplines artístiques més enllà de l’art urbà, per exemple, Javier Mariscal, el creador de la mascota de la Barcelona olímpica, el Cobi, exposa els seus dibuixos i es declara fan de l’art urbà.

M’he de frenar de no dibuixar a un ascensor, sempre he fet art urbà o art de carrer… m’agrada molt estar al mig de tots aquests artistes, em sento l’avi
Javier Mariscal, artista

Art is Trash i Lily Brick

Dos noms que formen part de l’exposició i que resonen als carrers de ciutats de tot el món son Art is Trash i Lily Brick. Des de fa 10 anys, Francisco de Pájaro, conegut com a Art is Trash, crea obres efímeres contra el consumisme a les escombraries. L’artista aprofita allò que troba al carrer i l’inspira per fer obres d’art amb una temàtica social i crítica. Casualment, l’artista ens mostra una obra seva a una porta del carrer de Palau, on també podem trobar Canal Gallery al número 4.

Lily Brick sempre ha captat les millors emocions d’un poble o una comunitat pels seus murals de grans dimensions. Sempre pinta dones pèl-roges amb mirades molt potents i acostumen a ser escenes quotidianes amb una narració i una poesia visual. No obstant això, ara ha canviat la seva tècnica al carrer pels quadres més íntims i amb només quatre colors a Canal Gallery.