Els Azucarillo Kings van omplir sales de tot Catalunya a finals dels 90 amb les seves versions descarades d’èxits, fins que el 2001 es van dissoldre. Ara, 20 anys després de publicar el seu àlbum debut, es tornen a reunir per oferir tres concerts a la sala que els ha vist tocar més vegades, la Sidecar.
L’inici de les “rockstars”
El grup barceloní va voler començar un grup des de dalt, de superestrelles i per això van agafar el repertori de les estrelles de rock i els va funcionar prou bé.
“Quan et fan una foto d’idiota i algú la penja i tothom ho veu i fa molta gràcia? Si la prepares no fa gràcia, una miqueta va passar això.”
Els músics eren seguidors de molts grups de parla anglesa però més per l’estètica musical i el so que per les lletres, perquè en molts casos no les entenien.
“Som d’una generació amb un anglès limitat i que portes 30 anys escoltant coses que no saps el que estan dient, això et permet captar molt més l’essència musical.”
Així, van decidir fer versions de cançons que escoltaven, però no per la lletra sinó per la pròpia música. Adaptar al castellà les lletres i inventar-ne de noves els va obrir la porta a la fama però no sempre van tenir el beneplàcit de tothom. “Alguns grups d’aquí es van ofendre molt amb el gir que li havíem donat a les seves cançons i va haver-hi cançons que mai o ens van donar el permís per gravar-les”.
Azucarillo Kings han versionat temes com ‘Smoke on the water’ (‘Humo en el water’), de Deep Purple; ‘Girls & Boys’ (‘Ponte gamba en Lloret’), de Blur, o ‘Material Girl’ (‘Objeto sexual’), de Madonna.
Noves idees
Després de 20 anys, continuen amb el mateix esperit juganer i no volen deixar de fer les seves pròpies aproximacions als millors èxtis de la història. Tot i no fer plans a llarg termini, els Azucarillo Kings ja pensen en noves versions i ja tenen la idea per a cançons tan conegudes com ‘Hot stuff’, de Donna Summer però, també, per a d’altres no tan òbvies com ‘Holiday in Cambodia’, de The Dead Kennedys.
Els concerts a la sala Sidecar
Es compleixen 20 anys de la publicació del seu primer disc i un dia fent unes birres van decidir fer un concert per celebrar-ho. “Em vaig sentir més gamberro que a l’època”, diu el Ramon Faura, que dubtava si amb els anys havia perdut la gràcia.
Però els Azucarillo Kings es van divertir molt, la rebuda del públic va ser molt positiva i, fins i tot, hi va haver gent que es va quedar fora. Per això, van decidir ampliar una mica la seva celebració i oferir tres concerts a a la sala Sidecar. L’últim és aquest dissabte, a les 21.30 h.
