1.- ‘The Orville’: en aquesta nova sèrie es materialitza un vell projecte per riure’s amb complicitat del gènere fantàstic. ‘The Orville’ té l’estructura i l’estètica de les grans sèries de ciència-ficció de tots els temps, però omple els diàlegs d’anacronismes i la majoria de situacions són molt absurdes.

2.- ‘Star Trek: Discovery’: està plantejada com una preqüela de la sèrie original, ja que s’emmarca en les primeres exploracions de la Federació de Planetes. Un dels seus grans al·licients és que aquesta vegada els personatges principals són fonamentalment femenins.

3.- ‘The gifted’: aquesta sèrie se centra en uns alumnes de secundària amb poders que lluiten per ser acceptats per la societat. Entre els seus atractius hi ha els efectes visuals, per descomptat, però sobretot que la seva història connectarà directament amb la saga dels X-Men que veiem al cinema.

4.- ‘The good doctor’: explica la història d’un jove cirurgià amb autisme que comença a treballar a l’ala pediàtrica d’un prestigiós hospital. És molt bo en la seva feina, però la seva escassa empatia amb els pacients no para de provocar recels en el seu entorn.

5.- ‘Alias Grace’: explica la història d’una dona acusada d’un assassinat que no recorda haver comès, fins que un metge inicia un tractament per tal que recordi el passat. Està ambientada al segle XIX, i se centra a parlar del paper de la dona a les societats i fins a quin punt s’ha endimoniat la seva figura a conveniència.

6.- ‘Young Sheldon’: ‘El joven Sheldon’ no és una comèdia de situació, sinó una sèrie de pocs episodis de 40 minuts que busca ensenyar-nos quin va ser l’entorn emocional que va fer possible el famós personatge de ‘The big bang theory’.

7.- ‘Transparent’: ‘Transparent’ ja no és només una reflexió sobre la transsexualitat i la tolerància, sinó una molt radiografia acurada de la família moderna, feta amb una naturalitat fins i tot desarmant.

8.- ‘Curb your enthusiasm’: Larry David, a principis del 2017, va anunciar contra tot pronòstic aquesta nova temporada en què el tornarem a veure dient coses que potser molta gent pensa però que mai no s’atreveix a dir. D’això va aquesta sèrie: de veure David essent políticament incorrecte mentre tu et debats entre el riure i la incomoditat.