1.- ‘En realidad nunca estuviste aquí’:

és la història d’un sicari de sang freda a qui un senador li encarrega que rescati la seva filla, menor d’edat, d’un bordell dedicat al tracte de blanques. Però potser més interessant que la trama sigui el personatge protagonista, encarnat per Joaquin Phoenix.

2.- ‘Náufragos’: tracta d’un grup de nàufrags que, després que el seu vaixell s’hagi enfonsat, van a la deriva per l’oceà, sense aigua ni menjar. Aquest mariner, a pit descobert, corsari de mena amb les inicials de totes les dones que ha estimat tatuades sobre el pit, i ella, desnodrida i encara amb picardia, una dona aparentment sofisticada que en un moment de la pel·lícula confessa que ha hagut d’obrir-se camí a la vida fent favors carnals a alguns homes poderosos que l’han treta de pobra.

3.- ‘Moby Dick’: és una adaptació de ‘Moby Dick’, i així és com entra en escena, sortint de les tenebres, el Queequeg, l’arponer caníbal. Herman Melville descriu l’aspecte del Queequeg en aquesta primera aparició a la fonda -abans que els mariners s’hagin embarcat a caçar la balena- amb el crani reduït d’algun enemic decapitat a la mà, amb un nivell de detall que és com si sortís de les pàgines de la novel·la.

4.- ‘Promesas del este’: David Cronenberg no podia faltar en aquest repàs si parlem de pells i cicatrius. Un cos al qual han arrencat totes les dents, al qual han tallat els dits de les dues mans amb unes tenalles, i que només podem reconèixer pels tatuatges que té gravats.

5.- ‘Mud’:  un fugitiu que espera, refugiat en un illot, que arribi la seva parell, una dona rossa, amb uns ulls preciosos i uns ocells tatuats al canell. En el fons és una història d’amor, més tendra que les altres.

6.- ‘Sin perdón’: hi ha moltes històries de dones en prostíbuls desfigurades a cop de ganivet. Dos homes armats ataquen una de les noies i li deixen la cara solcada de talls. Aquest és el principi d’una història molt trista, perquè ens diuen que la noia no podrà seguir treballant al bordell perquè ningú no voldrà fer l’amor amb ella ara que li han destruït la cara. Som a Wyoming, l’any 1880. Sobre les imatges dels crèdits inicials hem vist un home que cava una tomba per a la seva dona durant una posta de sol. I serà aquest vidu desolat, amb tota la pena, qui venjarà la noia i es passarà la pel·lícula buscant fer justícia.

7.- ‘Magical girl’: l’obra mestra que ha donat el cine espanyol en l’últim lustre. Veiem Bárbara Lenni despullada amb aquesta pell de porcellana tan recosida. Sembla que en qualsevol moment s’hagi de desfer un fil i el farcit de la nina s’hagi d’escapar. Interpreta una dona misteriosa, a qui sembla que li agraden les situacions extremes, que està a punt d’entrar en una sala plena d’homes desitjosos de fer-li mal.

8.- ‘La propera pell’: un cos com un quadern de bitàcola. ‘La propera pell’ tracta d’un noi que ningú no sap si és qui diu que és. Diu que  prové d’un centre per a menors, que s’ha criat sense família i que no té identitat. L’únic que el defineix són les marques de la pell, els tatuatges, les esgarrapades, les cremades de l’esquena…