1. Sigrid: Té només 21 anys i compon, toca i canta des de en fa quatre, però ja se l’han rifada els més grans festivals de tot el món per formar part dels seus cartells. És de Noruega i aquest any passat va fer el salt internacional amb alguns senzills que han estat dels que més han sonat a prestigioses emissores com BBC1 i han format part de diverses bandes sonores.

2. IAMDDB: Tot i que ja fa un temps que està activa, aquest 2018 promet ser l’any que la catapulti sòlidament dins el sector de la música urbana. Debuta ara internacionalment amb aquest urban soul amb ritmes de trap i passatges jazzístics, que comparteix amb altres artistes.

3. Ms Banks: Continuarà amb l’auge del grime. Sorgit a principis dels 2000, als barris de l’est de Londres, ha tingut cada vegada més bona acollida i s’ha estès arreu. Precedit pel garatge del Regne Unit, pren elements del hip-hop i del dancehall, amb uns patrons rítmics particulars i freqüències de baix molt baixes, com apreciem en aquesta cançó de Ms Banks. Hi abunda més la presència masculina, però tot apunta que aquesta tremenda MC londinenca hi ocuparà un lloc clau.

4. Side Chick: El triple matx de la nord-americana Maïa Vidal, el veneçolà Eduardo Benatar i la barcelonina Scarlett ha esdevingut perfecte per crear aquest grup de pop-punk salvatge i divertit, angelical i seductor alhora. Amb seu a Barcelona, en tan sols un any han passejat el seu virtuós directe a nombrosos esdeveniments de la ciutat i han gravat un EP, que encara no ha sortit a la llum, amb cançons tan captivadores com aquesta.

5. HMLTD: Per a cada actuació creen un concepte visual, especialment, i el porten a terme. També procuren trencar la barrera que separa escenari i públic, fent que tothom quedi integrat en la festa. Aquest sextet d’orígens anglès, grec i francès, amb campament base a Londres, és una de les bandes recents més extravagants, inclassificables i trencadores que més curiositat desperten. També tenen un poti-poti musical de les seves cançons: art pop, glam rock, punk, surf, cant coral…

6. Estruç: Ens porta ‘Peça fugaç’, un disc que els que hem anat seguint el grup i les seves actuacions teníem moltes ganes que, per fi, arribés. De moment se’n poden escoltar en línia tres primers avançaments plens de guitarres crues, ritmes sincopats de bateria i baix i el contrapunt de la veu dolça de la Lota. Tenen un directe que imanta i juntament amb altres projectes novells com Heather, Polseguera, La Plata o Fetus és un grup que aquest any ens donarà bones sorpreses.

7. Foé: Des de Tolosa ens arriba Foé, aquest sublim pianista que l’any passat va debutar amb un EP i aquest 2018 publicarà una llarga durada, i també està previst el seu desplegament internacional. Aquesta cançó, ‘Bouquet de pleurs’, és potser la més fidel als estàndards, però també introdueix guitarres i bateries i passatges sintètics i electrònics, sempre tot molt polit, molt francès.

8. Yaeji: Aquesta artista, DJ i productora autodidacta i amb tant de “flow” és de descendència coreana i fusiona les dues llengües amb ritmes de deep house, trap i rap i crea aquestes estructures ballables i que conviden a entrar en trànsit. Ara viu a Nova York i en les seves actuacions fa una cosa molt simpàtica i original, que és aliar-se amb un restaurant coreà i servir curri al públic mentre ella canta i balla.

9. Marcel Lázara i Júlia Arrey: Després de deixar Txarango per emprendre projectes personals, ara el Marcel estrena aquesta nova aventura musical, ‘Roderes de fang’, amb la seva parella, Júlia Arrey. Ella és brasilera, i fan una fusió de bossa nova, tropicalisme i ritmes llatins. És un projecte molt senzill, molt honest, vital i alegre, i començaran a girar a partir de la primavera, quan, com la música que fan indica, comenci a escalfar-nos el sol i el bon temps.