1. Mazoni & Istanbul Street Ensemble

Sala Apolo. 8 d’octubre.

“Los catalanes hacen cosas”. Coses com establir ponts entre els pobles mediterranis. És la cosa que ha parit Jaume Mazoni. Un diàleg musical entre artistes de dues ribes del Mediterrani que va començar com un experiment amb l’objectiu de comprovar si la música era un llenguatge universal. La idea? Enviar una cançó seva sense traduir perquè uns músics turcs la versionessin. El resultat? Un documental i un concert únic el dia 8 d’octubre dins el cicle Connexions.

2. Quim Díaz + CaboSanRoque + Josep Pedrals

Casa Almirall. 8 d’octubre

No badeu, aquest espectacle requereix molta atenció de tots els sentits. Si normalment qualsevol proposta de CaboSanRoque ja és hipnòtica, imagineu la seva enginyeria sonora friccionant amb les paraules juganeres de Josep Pedrals i fundint-se en els sabors de la cuina de Quim Díaz. Una combinació irrepetible i difícil de catalogar.

3. Anímic + Nuu

Sala BeGood. 14 d’octubre

Dos grups agermanats per l’experimentació, i no només musical. Vuit videoclips van gravar els Anímic per treure el seu nou disc, ‘Skin’. Un projecte artístic col·lectiu amb un gir de guió: és un disc electrònic. Els Nuu encara no tenien àlbum i ja participaven en el Sónar, col·laborant amb la companyia de dansa Erre que Erre. Un tàndem còmplice en la investigació audiovisual i la visió del futur.

4. Hiromi Duet ft. Edmar Castañeda

Sala BARTS. 18 d’octubre

34 cordes, 88 tecles sobre l’escenari i dues persones, tot i que a la vostra oïda li podrien semblar més. Els referents de la pianista Hiromi van des de Beethoven a Rage Against the Machine, passant per John Coltrane. L’arpista colombià és capaç d’assumir la melodia, l’harmonia i el baix amb els seus 10 dits. Una combinació elèctrica i fascinant com demostra cada segon d’aquest vídeo.

5. Morgan, Vito, Acid Lemon y Gordo del Funk

Sala Razzmatazz. 20 d’octubre

Dues duples MC/Productor que ja funcionaven: Morgan & Gordo del Funk i Vito & Acid Lemon. Per què no acabem d’embolicar la troca? Devien pensar… el metatàndem. I com que així tampoc no eren suficients, el seu disc debut ‘Entre andenes y salas de espera’ compta amb col·laboradors com Sharif, Santiuve o Microbio. Perquè després diguin que el rap és d’egocèntrics.