Altered carbon
Netflix confia que es converteixi en un altre dels seus fenòmens i, per això, ha invertit molts diners en fer creïble un futur no gaire llunyà en què hem trobat la manera de transferir la consciència d’un cos a un altre. El protagonista és un presidiari mort físicament, el qual és ressuscitat en un cos de 25 anys perquè investigui un crim que té uns forts vincles amb el seu passat. És una sèrie de gran perfecció tècnica que juga amb un dels grans temes de la ciència-ficció futurista: la immortalitat, aquest cas en la forma d’un thriller amb reminiscències de ‘Blade runner’.
Electric Dreams
Hi ha sèries que semblen voler anar a les fonts del gènere del futurisme, com és el cas d”Electric dreams’. Cada episodi d’aquesta sèrie d’Amazon és l’adaptació d’un relat de Philip K. Dick. ‘Electric dreams’ és en aquest sentit un recull d’històries curtes -no una narració serial- tot i que s’ha de reconèixer el seu esforç per ser fidel a les històries de Dick, la majoria de les quals versen sobre els perills de la tecnologia, la pèrdua de privacitat i la fràgil línia que separa la realitat dels simulacres. Hi ha capítols excel·lents i d’altres de més irregulars, però és un experiment molt interessant perquè mai ningú no s’havia atrevit a abordar els textos de Dick amb aquesta escrupolositat.
Future man
Aquesta sèrie ve a ser una mica paròdia dels 80: podem trobar des de ‘Terminator’ fins a ‘The last starfighter’, passant per ‘El vuelo del navegante’. En aquesta sèrie tot és susceptible de fer-ne conya, i la veritat és que diverteix moltíssim. El seu protagonista és un addicte als videojocs que rep la visita d’uns guerrers del futur i li diuen que, gràcies a les seves habilitats amb el comandament, és l’únic que pot salvar el món de la seva destrucció. A partir d’aquí, es converteix en viatger en el temps per complir missions realment delirants. El millor de la sèrie és les seves referències permanents a la cultura popular, i sobretot que el seu sentit de l’humor va pujant de tot.
Westworld
Un dels retorns més esperats d’aquest 2018 que encara no té data d’estrena. Però aquests dos anys d’espera han contribuït decisivament a engrandir una sèrie que de per si posava la pell de gallina per la seva mirada a un futur. Aquest parc temàtic de l’oest americà és, finalment, una gran metàfora de com aboquem els nostres instints al món virtual, i la nostra insistència a comportar-nos com a persones que no som. I si les expectatives són tan altes és perquè la segona temporada s’ha de centrar en la rebel·lió de les màquines contra els clients i inventors del parc. Ja és un clàssic modern perquè quan disposes d’Ed Harris, Thandie Newton o Evan Rachel Wood, les coses només poden sortir bé.
Humans
És el “remake” d’una sèrie sueca. La primera temporada de la nova versió és una calcomania de l’original, però amb molta més inversió en efectes visuals. En tot cas, la història és igual de suggeridora: què passarà el dia que convivim amb robots que siguin tan semblants a nosaltres que ens costi de dir qui és l’humà i qui la màquina. La sèrie parteix d’una família que compra una mainadera sintètica que acaba provocant una autèntica tempesta familiar perquè el pare se sent atret per ella i, a més, la màquina comença a pensar per ella mateixa. Aquest any s’ha d’estrenar la tercera temporada.
Travelers
En un futur devastat, els humans trobem la manera d’enviar la nostra consciència al passat per ocupar altres cossos i complir missions que impedeixin el desastre. És una barreja entre ‘Terminator’ i la sèrie ‘Quantum leap’. Però un cop t’hi poses, acaba enganxant molt perquè les trames són molt hàbils, juga molt bé amb les referències al gènere i els seus personatges estan molt més matisats que en altres produccions similars. Si us agraden els viatges en el temps i les visions pessimistes del futur, heu de veure ‘Travelers’.
The Expanse
En un primer moment se la podia confondre per una sèrie més de la cadena SyFy, amb aventures galàctiques i intrigues en naus espacials. Però a mesura que avança es va tornant més i més política, les trames tenen molt rigor i la seva visió del futur és en realitat una lectura molt punyent del nostre present. Els protagonistes són un detectiu, un polític i el primer oficial d’una nau que acaben immersos en una conspiració global que pot canviar el planeta per sempre. És un exemple magnífic de com integrar els efectes visuals a una trama, i aquest any s’estrenarà ja la seva tercera temporada.
Counterpart
Atenció a aquesta sèrie, perquè fa pinta de convertir-se en un dels grans títols d’aquest any. Què passaria si descobríssim la porta a una altra dimensió amb un món idèntic al nostre, amb persones idèntiques a nosaltres, però amb personalitats i vides molt diferents? Això és el que li passa al protagonista d’aquesta sèrie que flirteja amb la ciència-ficció futurista i el relat d’espies clàssic, i que té una interpretació extraordinària del protagonista de la pel·lícula ‘Whiplash’, J. K. Simmons.
AQUÍ POTS VEURE LA SECCIÓ DEL PEP PRIETO SOBRE SÈRIES FUTURISTES:
