1.’The marvelous Mrs. Maisel’: malgrat que la crítica en va enaltir les virtuts, no va acabar de tenir l’atenció que es mereixia entre el públic. Però amb el Globus d’Or finalment pot aconseguir la notorietat que es mereix. La sèrie, que tracta sobre una mestressa de casa que vol triomfar com a monologuista, té tots els ingredients per triomfar: és divertida, tracta un tema tan actual i necessari com l’apoderament femení i compta amb una protagonista esplèndida, Rachel Brosnahan. La podeu trobar a Amazon.
2.’The end of the fucking world’: tot i ser una història protagonitzada per adolescents i sobre l’adolescència, no és una sèrie per a adolescents. Els protagonistes són un noi que es creu psicòpata i una noia amb problemes amb el seu padrastre que decideixen fugir plegats de les seves respectives llars, i acaben embarcats en un viatge molt accidentat i ple d’esclats de violència. És una comèdia molt negra que efectivament parla dels problemes d’una generació, però també una sèrie políticament molt incorrecta que trenca contínuament amb les expectatives de l’espectador. Te n’acabes enamorant pel talent dels seus joves protagonistes, l’acidesa dels diàlegs i la seva agilitat: està formada només per vuit capítols de 20 minuts.
3.’Godless’: és la història d’un bandoler que fuig de la seva antiga banda i acaba refugiant-se en una comunitat de dones enigmàtica. La sèrie alterna les atmosferes del western de tota la vida amb un retrat molt tèrbol de la vida a l’Oest americà. El repartiment inclou grans noms com Jeff Daniels o Michelle Dockery, però igualment no està tenint el ressò proporcional a la seva gran qualitat. Cal veure-la, perquè és una d’aquelles sèries que et manté atrapat de principi a final pel rigor amb què està filmada.
4.’Smilf’: la sèrie és parcialment autobiogràfica i és la història d’una mare soltera de vint-i-pocs anys que intenta viure la vida que correspondria a la seva edat, però es troba que la maternitat lamina constantment les seves aspiracions professionals i sentimentals. És un retrat gairebé documental d’alguns prejudicis socials, i alterna drama i comèdia amb una agilitat admirable, a banda que ofereix una mirada gens convencionals de la vida urbana de Boston. La sèrie ja gaudeix d’un cert culte i ha estat renovada per a una segona temporada, però per qualitat mereix molta més atenció de la que té al nostre país.
5.’Jean Claude van Johnson’: és una sèrie molt divertida que no només sap riure’s de la trajectòria del seu protagonista, sinó que planteja una premissa impagable: i si resultés que la carrera de Van Damme era en realitat una tapadora i ell ha sempre un espia internacional? És clar, si no saps això de la sèrie, pots pensar-te que és una comèdia eixelebrada o, pitjor, el típic producte per al lluïment de Van Damme, però resulta que és un exercici brillant de metallenguatge que aconsegueix brillar per la intel·ligència dels seus diàlegs i les seves referències al cinema d’acció dels darrers anys.
6.’Runaways’: aquesta sèrie gira al voltant d’uns adolescents amb poders que descobreixen que els seus pares són els dolents de la funció, i que formen part d’una secta que busca la fi del món. S’hauran d’organitzar per salvar el planeta mentre intenten que els seus pares no descobreixin que saben la veritat sobre ells. La sèrie era un repte, perquè amb tant personatge adolescent es prestava a equívocs, però sap mantenir l’equilibri entre el seu to de drama juvenil i, al mateix temps, ser fidel a les vinyetes que la inspiren.
7.’The Path’: gira al voltant d’un home que s’afilia a una secta en un moment personal particularment difícil, però acaba tenint una crisi de fe quan és testimoni dels mètodes de persuasió discutibles del seu líder. És una sèrie molt notable, tant per la gran feina dels actors com per la seva crítica mirada a l’Amèrica profunda, però potser precisament per la seva duresa no ha acabat de convertir-se en un títol destacat. Però mereix veure’s, especialment perquè tracta temes molt espinosos sense gaires pèls a la llengua.
8. ‘The good place’: la protagonista és una dona que va al cel després de morir-se, però descobreix que no s’ho mereixia i hi ha acabat per un error administratiu. Per tant, s’haurà de guanyar el seu lloc al paradís mentre repassa els seus errors en vida. És una comèdia absolutament encantadora que compta amb uns grans Kristen Bell i Ted Danson, i que té dues temporades a Netflix i una tercera en camí.
