1.-‘Por trece razones’: tot i parlar dels temes més espinosos de l’adolescència, ho fa sense pèls a la llengua, i té una vocació transversal que la fa recomanable per a tot tipus de públic. És ideal perquè la vegin pares i fills plegats, per exemple, perquè es presta a molts debats. I també està tenint molt èxit gràcies a la seva estructura en clau de thriller, que la fa profundament addictiva. Els personatges estan ben explicats i hi acabes empatitzant molt, fins al punt que acabes lamentant que s’acabi. Està basada en una novel·la de Jay Asher que va ser una de les més venudes de Sant Jordi.
2.- ‘Skam’: al seu país l’estrena de la quarta temporada va ser tot un esdeveniment, i de mica en mica ha anat trobant el seu espai en altres mercats. ‘Skam’ retrata, de manera molt realista, les històries d’amor i desamor, i els nombrosos problemes per trobar el seu lloc en el món, d’un grup d’estudiants d’un institut de la capital noruega. La gràcia de la sèrie és la molt acurada descripció dels personatges, que es fan molt creïbles i en cap cas responen al típic clixé del gènere, i sobretot la seva estructura: cada temporada està explicada des d’un punt de vista diferent, aconseguint un retrat molt fidel de les complexes lluites diàries dels seus protagonistes.
3.- ‘Skins’: ‘Skins’ partia d’una premissa similar a ‘Skam’, amb el retrat coral d’un grup de joves que responen a inquietuds molt associades a l’adolescència, però al llarg de les seves set temporades va evolucionar cap a un relat força contundent sobre el salt a la vida adulta i la falta d’oportunitats reals que ofereix la societat britànica. De fet, la seva part de denúncia social era el més afortunat de la sèrie, juntament amb el seu tractament desinhibit de la sexualitat.
4.- ‘Riverdale’: la descripció de l’adolescència no és el seu objectiu principal, perquè en el fons prefereix centrar-se en el poble on viuen els protagonistes, i com els afecta l’assassinat d’un company de classe. Dit d’una altra manera, a ‘Riverdale’ no hi ha el realisme tan agosarat de les sèries que hem parlat fins ara, però és que tampoc no ho pretén. De fet, es basa en un còmic i el que realment l’importa és construir un misteri prou atractiu com per mantenir-nos enganxats al llarg de la temporada. Si bé a vegades té baixades de ritme i peca d’un excés de cops d’efecte, també té virtuts, i entre aquestes la principal és com contrasta els problemes dels joves amb els de la vida adulta.
5.- ‘Pretty little liars’: frívola però molt necessària! Aquesta sèrie comença amb un grup de noies que amaguen un terrible secret vinculat a la mort d’una amiga i acaben descobrint que algú també ho sap i els fa xantatge. Fins aquí, com podeu veure, tot molt ‘Sé lo que hicisteis el último verano’. El que ve després és un autèntic ball de màscares que mareja la perdiu sense parar però enganxa pel que té d’àcida a l’hora de retratar les relacions personals entre adolescents. És frívola i fa trampa, sí, però se li ha de reconèixer que sap jugar amb els seus elements de thriller i ofereix la cara menys amable de les classes benestants. La cosa ha durat tan bé que s’ha allargat fins a la setena temporada, que està actualment en emissió i serà l’última.
6.- Los 100: la primera temporada li costa d’arrencar, ja que efectivament sembla un ‘Perdidos’ amb gent jove, però a mesura que va avançant entra en terrenys més pantanosos. El millor de la sèrie és com parla de lleialtat i supervivència en un entorn hostil, i és fàcil veure-hi una certa metàfora sobre la situació actual de l’adolescència, destinada a heretar un món molt pitjor del que es van trobar les seves mares i pares. Actualment s’està emetent la seva quarta temporada, que està essent molt interessant, i ja l’han renovat per a una cinquena.
7.- ‘Friday night lights’: una sèrie molt de culte, però que aquí es va descobrir tard. Això és perquè no va arribar mai a editar completa en format digital, i a més mai no es va confiar comercialment perquè parlava de futbol americà. Però amb el pas del temps les seves cinc magnífiques temporades s’han acabat convertint en tot un clàssic modern, en gran mesura perquè sabia retratar un tema fonamental per entendre l’adolescència d’aquell país: l’esport com a vehicle per escalar socialment, però també com a font inesgotable de frustracions i fracassos personals pel que té d’efímer. La sèrie està molt ben rodada i funcionava tan bé gràcies als seus personatges, descrits amb una precisió gairebé quirúrgica.
8.- ‘Freaks and geeks’: aquesta sèrie, que va durar una sola temporada de 18 episodis, és la que millor parla de la tolerància, i com els friquis d’avui són els “influencers” del demà. La història que explica es basa en dues generacions d’estudiants d’un mateix institut i tracta les respectives problemàtiques emocionals i sentimentals, però també d’aquells trets de la nostra personalitat que mai no canvien. Vista avui, conserva tota la seva frescor i sentit de la ironia, i a més permet veure les primeres passes de grans estrelles actuals com Seth Rogen, James Franco o Jason Segel, entre molts altres.
