A ningú no ha d’estranyar que l’Alberto San Juan hagi nascut el 1968, l’any de totes les revolucions, perquè si una cosa té és que és un home compromès. Estudiant d’interpretació amb Cristina Rota, va participar en pel·lícules com ‘Los lobos de Washington’ abans que ‘El otro lado de la cama’ el convertís en un rostre conegut pel gran públic. Després van venir el pres Juan José Garfia a ‘Horas de luz’ o el saxofonista tarambana de ‘Bajo las estrellas’, amb què va guanyar un Goya. Però Alberto San Juan també va desenvolupar una carrera en el món de la televisió i, especialment, en el teatre, en què va fundar la companyia Animalario, amb la qual va muntar espectacles com ‘Alejandro y Ana’, ‘Urtain’ o ‘Ruz-Bárcenas’ capaços de treure la son i els colors a més d’un poder fàctic. Actor, director i dramaturg, Alberto San Juan fa mitja vida que diu el que pensa sobre un escenari, i ara ho fa amb un nou espectacle de temàtica social ‘Autoretrato de un joven capitalista español’, on demostra, un cop més, que no te pèls a la llengua.
‘Autorretrato de un joven capitalista español’
Dirigida, escrita i protagonitzada pel propi Alberto San Juan, ‘Autoretrato de un joven capitalista español’ és un monòleg, produït per Teatro de Barrio, que parla de la societat en què vivim i de les contradiccions que pateix el protagonista de l’obra en adonar-se’n que no està d’acord amb la societat que l’envolta, però que no està segur de voler arriscar tot el que té per canviar-la. San Juan presenta una obra molt política amb l’humor que sempre el caracteritza i amb un text de caire autobiogràfic. Ho fa repassant alguns dels principals noms del panorama polític i econòmic de l’Espanya franquista així com de la posterior Transició cap a la democràcia. Un espectacle que ja fa dos anys que gira i que ara el porta, una vegada més, als escenaris barcelonins, en aquesta ocasió al Teatre Goya.
