Amb un pare músic i una trajectòria al conservatori que va començar als 12 anys, Ainhoa Arteta tenia un entorn idoni per donar el do de pit. Nascuda a Tolosa el 1964, amb 18 anys va traslladar-se a Nova York per estudiar interpretació a l’Actor’s Studio. A principis dels 90, va debutar com a soprano en alguns dels principals teatres de l’òpera del món, amb peces com ‘La Traviatta’ o ‘Eugene Onegin’. Convertida en una de les veus rellevants de l’escena lírica estatal, Ainhoa Arteta també ha destacat en recitals i, des de fa uns anys, en discos de música pop, en què s’ha aliat amb el productor Javier Limón per posar veu a alguns dels grans clàssics del gènere. I ara hi torna amb un disc amb noms de dones i tota la força d’una veu a qui sempre agrada sentir cantar.
‘Mayi’
‘Mayi’ és el tercer àlbum pop d’Ainhoa Arteta, que el 2008 va publicar ‘Vida’ i el 2010 ‘Do not give up’. En aquesta ocasió presenta un disc dedicat a la feminitat amb versions d’èxits nacionals i internacionals com el ‘Layla’, d’Eric Clapton; ‘Mary Jane’, d’Alanis Morissette; ‘Jezebel’, de Sade, o el primer single, ‘Annie’s song’, de John Denver.
