L’artista, performer i directora de l’Escena Poblenou Ada Vilaró torna al sofà de l”Àrtic’ per parlar-nos de ‘360 grams’, que es representa a l’Escenari Brossa fins al 23 de maig.

La dictadura és a la mirada

Tot va començar amb un diagnòstic: càncer de pit. Ada Vilaró es va haver de sotmetre a una mastectomia, un procés traumàtic i dolorós pel que han de passar moltes dones, i que no sempre rep l’escalf suficient per part dels metges (sovint, homes). El cirurgià, o el ginecòleg, o qui fos, ho va tenir clar. Era qüestió de fer una reconstrucció, una pròtesi mamària i tot solucionat.

I no. Ada Vilaró va reflexionar sobre què volia dir una reconstrucció de pit, que amagués una cicatriu estètica. Per qui s’hauria de reconstruir el pit? Per a ella, o per als altres? Ho faria perquè li cal recuperar el seu cos tal com era, o perquè els criteris estètics i socials diuen que és el que toca?

Ada Vilaró '360 grams'

‘360 grams’ és l’espectacle que neix d’aquestes reflexions, d’un seguit de preguntes i d’una reivindicació del propi cos, de la identitat i de la bellesa al marge de reconstruccions estètiques. Ada Vilaró ens pregunta què ens passa? i ens convida a repensar els automatismes de la dictadura estètica, que ens imposa unes servituds sense qüestionar-nos fins a quin punt tenen raó de ser.

“El que es produeix en escena és un silenci increïble, és un silenci que no és tens, sinó que és un silenci molt ple de tendresa, molt empàtic. Jo em sento molt acompanyada, també, per totes les persones, per tot el públic, perquè els sento molt propers i valorant molt aquesta valentia que, per mi, potser jo no en soc molt conscient que és una valentia, perquè quan tu fa això no n’ets molt conscient. Aleshores, sí que és cert que hi ha hagut moltes dones empàtiques, dones que els ha passat el mateix, dones que no però que els hi ha passat a amigues o familiars, homes, filles, fills… i això és molt bonic.”

Ada Vilaró

Ada Vilaró, honesta i valenta

L’osonenca Ada Vilaró s’ha convertit, amb els anys, en una militant convençuda del teatre més compromès, arriscat i fins i tot diríem visceral. Nascuda a Prats del Lluçanès el 1972 i formada a l’Institut del Teatre, l’Ada fa anys que dinamitza el teixit escènic barceloní com a directora de l’Escena Poblenou. Però, a més, en la seva faceta com a artista, s’ha especialitzat en performances i posades en escena en espais públics i privats, en què dona veu i cos a individus i col·lectius invisibilitzats per la societat.

El 2019, l’Ada va presentar-nos ‘360 grams’, que potser és el seu projecte més personal. I ara torna amb aquest mateix muntatge a l’Escenari Joan Brossa, l’excusa perfecta per convidar-la al sofà de l”Àrtic’, en què sempre hi ha lloc per a les artistes honestes i valentes.