Avui es commemora el primer aniversari de l’U d’Octubre i del referèndum d’autodeterminació de Catalunya; una data determinant que va empènyer gran part de la societat catalana a mobilitzar-se. Amb la Mireia Madroñero aprofitem per parlar de revolucions; això sí, a 33 revolucions per minut.
Maria Arnal i Marcel Bagés
‘La gent’, 2017
Podríem dir que “Els carrers seran sempre nostres” i ‘La gent’ han estat alguns dels himnes definitius d’aquest any tan convuls a Catalunya. Serà difícil oblidar les tràgiques càrregues policials de fa un any i les manifestacions i successos posteriors, però també la crida col·lectiva. És ben ràpida la identificació d’aquesta agitació popular amb proclames i càntics molt concrets. Aquest poema de Joan Brossa, musicat per la Maria Arnal i en Marcel Bagés i pràcticament tot el cançoner del precís i preciós ’45 cerebros y un corazón’ han anat de bracet amb aquest context nou. Un disc que batega memòria històrica i emfatitza, sobretot, la força de la gent.
Els Surfing Sirles
‘UK a cavall’, 2011
Qui retorna amb una petita però intensa gira són els que, precisament, cantaven ‘Fora catalans dels països catalans’: Els Surfing Sirles. Aquest grup imprescindible, sobretot, reivindicava la vida i les ganes de passar-ho bé. Macarres, sorneguers i sempre lúcids i entranyables. Els concerts d’Els Surfing Sirles eren una gran festa de rock-and-roll ballaruc, punk vallcarquista, soul salvatge i amistat. Els qui vam lamentar la seva malaguanyada aturada i que l’Uri ens deixés, ara celebrem aquesta tornada en quatre dates: a l’Illegal Fest de Vic, els dies 10 i 11 d’octubre al Sidecar i al Konvent, a Berga. Com deia l’Emma Goldman, “si no és ballant, no és la meva revolució”.
Joan Colomo
‘Contra la propietat’, 2018
Un altre artista que en les seves cançons també es rebel·la contra el sistema actual és en Joan Colomo. És un dels cantautors més prolífics i estrena disc que, només amb el títol, ja és una crítica a la mercantilització. A ‘L’oferta i la demanda’, en Colomo teixeix, de nou, un enllaç creatiu entre les relacions polítiques i econòmiques, i les humanes i més íntimes. El tema ‘Contra la propietat’, per exemple, reivindica la subversió de l’ordre establert en pro de la “res pública”, el cooperativisme i el compartir. Sempre des d’un ventall quotidià i registres musicals diversos, aquest cronista modern i activista compromès, també ha participat en nombrosos actes reivindicatius, com el de “No callarem”.
Marc Ribot
‘Bella ciao (Goodbye beautiful)’, 2018
En Marc Ribot, un dels exponents de la música experimental de Nova York, ha reclutat nombrosos artistes en el disc ‘Songs of resistance 1942-2018′. Són cançons de fa més de 60 anys però encara ben vigents en el panorama de conflictes contemporani mundial. En aquest treball ha revisitat el cançoner tradicional dels partisans italians antifeixistes de la II Guerra Mundial, els drets civils dels EUA i ha fet balades de protesta mexicanes. Ha creat un disc amb voluntat combativa contra les tendències antidemocràtiques i antihumanístiques actuals i, en concret, el govern de Trump. Free-jazz i folk experimental necessari per reivindicar la història i sobreviure el present.
Jazar Crew
‘Boiler room Palestina’, 2018
Els Jazar Crew són d’origen palestí però amb residència al nord d’Israel, el “territori ocupat”. És un col·lectiu de músics i artistes de Haifa que, pel fet de ser palestins i no tenir carnets militars d’Israel, no els era permesa l’entrada als clubs del país. És per això que van decidir organitzar les seves pròpies festes i raves amb sessions de reggae, trance, dubstep, amb posterior adquisició de clubs propis, i van començar a introduir artistes i DJ d’Europa. Han traçat ponts entre Europa, Israel i Palestina, perquè si bé els artistes de Palestina i Cisjordània no tenen accés fàcil a Israel, ells han apropat les festes a una i altra banda del territori i han enderrocat fronteres amb la seva música.
Omar Souleyman
‘Chobi’, 2017
La música és, sens dubte, un element de revolta transfronterera, però els conflictes bèl·lics generen situacions extremes de supervivència, com en el cas del sirià Omar Souleyman. És un artista de gran reconeixement a Occident però que des del 2011 no pot retornar a Síria a causa de la guerra. La guerra de Síria va desencadenar una crisi migratòria global, pors islamofòbiques a Europa i Amèrica i les xenofòbiques lleis antimigratòries. Aquest desarrelament forçat el pateixen artistes com Omar Souleyman, que en el seu últim disc, ‘To Syria with love’, exposava l’enyorança i desconsol d’aquest exili. Per fortuna, el seu lament debke i baladi ha tingut una gran acollida a la resta del món i aquest cantant, iniciat com a músic de casaments, a través de les seves cançons pot reivindicar la pau que tant anhela.
Pussy Riot
Actuació a Vive Latino, 2018
Rússia és un altre territori niu de moviments revolucionaris musicals, com el que empeny el col·lectiu de punk rock feminista Pussy Riot. Una de les seves últimes accions va ser aquest estiu durant la final del Mundial de futbol quan algunes d’elles van saltar al camp. En les diverses accions que han realitzat des de la seva primera actuació el 2012, contra el govern de Putin, aquest grup amb influència del pun krock, el heavy metal, l’oi i el moviment riot girl dels noranta, denuncia la repressió que pateix Rússia, la violència sexista i l’homofòbia. Es manifesta també per la llibertat d’expressió, pel trencament entre Estat i Església i per la llibertat de presos polítics (ja que algunes de les seves membres han estat empresonades en diverses ocasions).
Lauren Nine
‘Instantes’, 2018
Una de les revoltes clau d’aquest últim any és, sens dubte, la de la dona i la lluita feminista, i una artista que defensa amb força la causa la tenim ben a prop nostre: la Lauren Nine. Una artista emergent que només amb alguns singles publicats i un EP ja ha despertat gran expectació. La Lauren Nine és una cantant i compositora molt jove que s’ha donat a conèixer pràcticament aquest any amb ‘Andromeda’, l’EP de debut, i amb un directe musical potent i carismàtic. Des del hip-hop, el rap i passatges més propers al rhythm and blues i el pop, destaca per la rotunditat de les seves lletres que reivindiquen, sobretot, la lluita feminista i critica la pressió constant a la qual es troba sotmesa la dona.
Bedroom
‘L’amor feréstec’, 2018
De la revolta social acabem amb la revolta individual i més personal. La primera revolució comença sempre dins un mateix i una reacció ben lícita pot ser la d’allunyar-se de l’espai col·lectiu, a la recerca d’un estat pur primigeni. Això és el que fan els Bedroom, que acaben de publicar cinquè disc, ‘Fang’; un elogi als orígens naturals, contraposats a la ciutat actual. La urbanitat entesa aquí com a nucli de conflictes socials, polítics, econòmics i morals, dels quals parlàvem, és un territori antiètic amb l’ideal vital de l’Albert Aromir, ànima del projecte Bedroom. Les seves noves cançons de folk pop poètic, amb punts progressius i èpics, refermen la rebel·lió amb voluntat escapista i el desig de tornar no només als paisatges naturals, sinó també a la veritable condició humana, sempre però, amb esperit entusiasta.
