Vot en blanc, vot nul, vot útil i abstenció. Diferències i efectes

Els ciutadans que volen exercir el dret de vot però o bé no saben a qui votar o bé volen deixar palès el descontent amb els partits polítics, sovint fan servir el vot en blanc i el vot nul. Sabem la diferència entre l'un i l'altre? Sabem quin paper juguen en el còmput final de vots? I l'abstenció i el vot útil, quines repercussions tenen en les votacions?

Abstenció

Abstenir-se és no votar. Sovint s'entén com una via més per expressar el descontentament amb la situació política.

Vot nul

Els vots amb paperetes no oficials, sobres amb més d’un candidat, etc. són nuls. El votant vol exercir el dret de vot, però s'equivoca o no vol acceptar les regles del joc. Aquest vot, tal com succeeix amb les abstencions, no computa.

El volt nul es registra perquè en el recompte de vots al final de la jornada electoral, la suma de vots vàlids, nuls i abstencions, sumi el 100%.

Vot en blanc

És el sobre que no conté cap papereta. El vot en blanc és vàlid perquè serveix per al còmput final de vots. En el sistema electoral espanyol, el vot en blanc pot desafavorir els partits minoritaris. O el que és el mateix, afavorir els majoritaris. Per què?

Perquè a Espanya es fa servir la llei D’Hondt, que estableix que si un partit no arriba al 3% dels vots, no entra al joc electoral. Tot i que els vots en blanc no s'adjudiquen a cap partit, sí que fan que el volum de vots vàlids sigui més alt i, per tant, calguin més vots per arribar al 3% i poder optar a adjudicar-se un escó.

Vot útil

És aquell vot que va dirigit a un partit que, tot i no ser la nostra primera opció, té més probabilitats de sortir-ne guanyador. Sovint s'entén com una eina per combatre un partit, per castigar un govern. En els casos de les circumscripcions petites, quan un partit minoritari no té prou vots per obtenir un escó, acaba passant que l'elector prefereix optar per un partit gran, la seva segona opció. Però donar més vots als partits majoritaris acaba impossibilitant que els partits minoritaris arribin al 3% necessari i, per tant, en dificulten encara més l'accés al joc electoral.