Vitralls Bonet tanca el taller de Gràcia i marxa a l’Hospitalet

Després de més de 90 anys al carrer d’Astúries, el taller es trasllada buscant més espai i millors accessos

La històrica Vitralls Bonet diu adeu a Gràcia i marxa al barri de Santa Eulàlia, a l'Hospitalet. El motiu n'és que l'espai se'ls ha quedat petit i busquen millors accessos, sobretot per a la càrrega i descàrrega. Els propietaris diuen que el teixit comercial gracienc ha canviat molt i que "ara només hi ha franquícies".

Per Vitralls Bonet ja han passat tres generacions. Tot es remunta a l'any 1923, quan els germans Xavier i Josep Maria Bonet, originaris d'Arsèguel, van instal·lar a Gràcia un taller de vitralls. Primer ho van fer a la travessia de Sant Antoni, però de seguida el local va quedar petit i es van traslladar al carrer d'Astúries, 6. Va ser gràcies al futbol que els germans van aconseguir els diners per tirar endavant el projecte. Xavier Bonet va jugar amb el Club Esportiu Europa i va arribar a ser el capità de l'equip durant la temporada 1922–1923, quan els escapulats es van proclamar campions de Catalunya.

Vitralls per a la Sagrada Família

El taller va arribar a tenir una trentena de treballadors i van fer creacions per als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, i a Gràcia per als Josepets i per a la parròquia de Sant Joan. Però, la nineta dels seus ulls va ser la Sagrada Família. Com explica Xavier Bonet, pràcticament tots els vitralls es van fer des d'aquest taller gracienc: “El meu pare la va començar l'any 29, en van fer les primeres, que van ser les de la cripta i llavors, els anys 98 o 99 es va començar a treballar la nau amb uns vitralls que van ser dissenyats pel Joan Vila i Grau, es va fer tot, la nau, els absis, les escales, les torres... tot.”

Ara, l'empresa marxa per tenir més espai i millors accessos al local, però Xavier Bonet explica que no li sap greu, ja que el barri ha canviat molt. Els artesans i les botigues de sempre han anat plegant i ara diu que ja no coneix ningú. Explica que “els tallers fem nosa, a Gràcia fem nosa, per càrrega i descàrrega. Hem passat de botigues que eren la senyora Conxita, el de la botiga de queviures... a franquícies, franquícies, franquícies, i aquí, a Astúries, ja no queda cap de taller, el que es diu taller”.