La Vila Olímpica fa 25 anys

Josep Dalmau, un dels primers veïns a instal·lar-s’hi, recorda com al principi s’hi acostaven ciutadans a xafardejar com era el nou barri

Josep Dalmau va canviar l'Eixample per la Vila Olímpica. Li agradava perquè era una zona més tranquil·la i propera a la platja que la ciutat havia recuperat. Per contra, explica que hi havia poc comerç i que no hi va haver ambient de barri fins passats uns cinc anys.

Els primers veïns de la Vila Olímpica que van arribar el desembre del 1992 eren molt pocs. A principis del 1993 en van arribar uns pocs més. Entre ells, Josep Dalmau, que recorda com cap veí es coneixia. Per tant, van començar a organitzar actes per relacionar-se. Segons Dalmau, el barri no va començar a tenir una certa vida veïnal fins passats cinc anys. De fet, al principi -recorda en Josep- la majoria dels qui hi anaven eren ciutadans curiosos que volien xafardejar els habitatges on s'havien allotjat els atletes dels Jocs Olímpics.

En arribar al barri, Dalmau recorda que només hi havia una botiga. "Era una granja on venien també pa i alguns altres productes". A poc a poc, es van anar obrint nous comerços i va anar arribant més gent.

La primera pedra de la Vila es va col·locar l'octubre del 1989. Després del pas dels esportistes, els habitatges es van haver de condicionar, i quan els primers veïns ja hi eren, van sorgir alguns problemes de construcció, com goteres.

Passats 25 anys, el Josep en fa un bon balanç. Diu que es manté la tranquil·litat i que hi ha més botigues i serveis, tot i que encara hi troba a faltar un mercat municipal i més teixit comercial. Amb tot, reconeix que a la platja hi ha molta més gent.