La PAH reclama a l’Ajuntament l’ampliació del parc públic d’habitatges de lloguer

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca alerta que diàriament es produeixen 10 desnonaments a Barcelona

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH) ha presentat avui un informe que valora els dos anys de polítiques públiques d'habitatge de l'alcaldessa Ada Colau. Els membres de la PAH valoren que durant el 2016 s'hagin evitat 1.315 desnonaments però situen com a principal repte ampliar el parc públic d'habitatges de lloguer, actualment al voltant de l'1 %.

La ciutat de Barcelona es troba "en un estat d'excepció en matèria de dret a l'habitatge". És una de les conclusions a la qual arriba la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona que avui ha fet balanç dels dos anys de polítiques públiques d'habitatge del mandat d'Ada Colau. En el seu informe ha assenyalat la bombolla especulativa que afecta els preus de lloguer, que ha fet que en només tres anys els preus s'hagin apujat una mitjana d'un 24 %, amb barris on s'ha apujat  fins a un 66 % (més de 400 €). Segons la PAH és necessària una reforma de la Llei d'arrendaments urbans que limiti els preus del lloguer i que allargui la durada dels contractes de lloguer.  A aquesta situació hi contribueixen, diuen, alhora la compra per part d'empreses i fons d'inversió especulatius que compren edificis sencers per fer pisos turístics i de luxe.

Carlos Macías, portaveu de la PAH, ha valorat positivament que en aquests dos anys l'Ajuntament hagi posat en marxa el Servei de Mediació en la Pèrdua d'Habitatge i Ocupacions (SIPHO) que ha permès aturar 1.315 desnonaments durant el 2016, tot i que assegura que cal dotar-lo de més recursos. Des de la PAH també troben un encert la reforma del Consell Social de l'Habitatge de Barcelona (CSHB) amb grups de treball per transformar la política municipal d'habitatge, i el protocol d'accés a la Mesa d'Emergència de Barcelona, que permet accedir al lloguer a famílies que hagin estat desnonades. Amb tot, la Plataforma critica que aquesta mesura exclogui determinades realitats, com persones que viuen rellogades sense contracte o persones que no disposin de la cèdula d'habitabilitat. La PAH també valora els ajuts al lloguer per part del  consistori però creuen que no té sentit que aquests només s'ofereixin durant uns mesos i que el repte està en obrir convocatòries durant tot l'any. D'altra banda, troben molt positiva la creació del Centre d'Atenció Temporal a Famílies (CATAF), un bloc de pisos situat a Navas per reallotjar famílies temporalment, però creuen que cada barri hauria de tenir el seu.

Ampliació del parc públic de lloguer

Segons la PAH  Barcelona necessita ampliar el seu parc públic d'habitatge de lloguer a 120.000 en 10 anys. Actualment a la ciutat només hi ha uns 11.800 habitatges públics de lloguer, un 1,5 % del total, lluny de la mitjana europea del 15-18 % i lluny del mandat de la llei catalana del dret a l'habitatge del 2007 que donava un marge de 20 anys per arribar al 15 %. Per aquest mandat es planteja l'ampliació de 8000 habitatges en cinc anys.  Carlos Macías,  portaveu de la PAH, ha explicat aquest matí en roda de premsa que '' l'ampliació del parc públic de lloguer social no passa només per la construcció d'habitatges, si no que s'han d'utilitzar totes les eines com utilitzar el cens d'habitatges buits i les sancions corresponents, també el dret de tempteig i retracte o els convenis amb les entitats financeres. També hi ha les cooperatives d'habitatge que si que s'han començat a impulsar des de l'Administració.

Macías ha explicat també que un dels punts on la PAH és més crítica és amb el cens d'habitatge buits i les seves sancions corresponents. Dos anys després d'entrar a  l'Ajuntament, BCN en Comú només ha fet el cens de quatre barris quan en el seu programa es van comprometre a fer-lo de tota la ciutat sencera. A més la PAH considera que no s'havien d'haver posat 4 multes sino 4000.  També són crítics amb els  pisos turístics, ja que creuen que s'han de prohibir totalment. Macías afirmava que ''Ni legals ni il·legals, no hi hauria d'haver pisos turístics. Els pisos han de cumplir la seva funció social i és que habitin persones o famílies i pel turisme tenim els hotels i els albergs.''