El Tramvia de Foc unia l’actual barri de Sant Andreu amb la zona de l’Arc de Triomf

El primer tramvia de vapor de la ciutat es va inaugurar l'any 1877 i era conegut amb el nom del Tramvia de Foc. El recorregut que feia era d'uns sis quilòmetres i unia Sant Andreu amb el centre de la ciutat. Per als andreuencs va suposar una millora en la connexió amb Barcelona.

La línia de tramvia va ser una iniciativa de l'industrial metal·lúrgic Aleix Soujol, que el 1870 va projectar una xarxa nova de tramvies amb l'objectiu d'unir Barcelona amb els pobles del pla. Dos anys més tard, Soujol va sol·licitar un permís al Govern Civil per establir a Catalunya el primer tramvia de vapor interurbà. El projecte es va materialitzar el 19 de desembre de 1877.

La nova línia feia un recorregut de gairebé sis quilòmetres entre la zona de l'Arc de Triomf actual i el carrer Gran de Sant Andreu cantonada amb Abat Odó. Els vagons podien allotjar fins a 30 persones assegudes. Aquesta nova comunicació va suposar, segons l'historiador Joan Pallarès, una gran millora per als veïns de Sant Andreu, la Sagrera i el Clot. Segons Pallarès, el tramvia permetria una connexió directa amb la ciutat, tenia sortida cada mitja hora i "va col·locar Sant Andreu en el mapa". A més, el pas del tramvia va comportar el progrés de zones poc poblades i agrícoles: es van crear barriades noves com la de Masadas a l'actual Sagrera o s'hi van establir nous serveis com el col·legi Jesús, Maria i Josep a Sant Andreu.

D'altra banda, el tramvia també va ocasionar accidents per la velocitat que duia, superior a la dels cavalls. A més, vehicles, tramvies i carros de cavalls havien de compartir la zona de circulació.

Els tallers de reparació i les cotxeres eren a l'antiga fàbrica de Can Balcells, que estava ubicada a l'edifici del Centre Cívic de Sant Andreu actual. El Tramvia de Foc va circular durant 25 anys i va ser substituït el 1902 per tramvies amb tracció elèctrica.