L’antic tramvia de Can Tunis, marcat pels despreniments de pedres de Montjuïc

El tramvia número 48, amb orígens a finals del segle XIX, volia connectar Barcelona i la barriada de Can Tunis amb la finalitat de transportar mercaderies. Uns anys més tard, però, el projecte va realitzar-se amb un petit canvi: el tramvia es va dedicar al transport de passatgers i va acabar desapareixent pels despreniments de pedres de Montjuïc.

L'origen del tramvia 48 es remunta a finals del segle XIX, coincidint amb el procés d'expansió de la xarxa tramviària entre Barcelona i diversos municipis que, posteriorment, es van acabar agregant a la capital catalana. El primer projecte va ser presentat el 1877 per l'empresari Joan Mazas. La seva sol·licitud volia connectar Barcelona i la barriada de Can Tunis amb la finalitat de transportar mercaderies. Finalment, uns anys més tard, el projecte va realitzar-se amb un petit canvi: el tramvia es va començar a fer servir per al transport de passatgers.

L'any 1905 la companyia Tranvías de Barcelona a San Andrés y Extensiones va prendre el relleu del projecte i el 19 de maig d'aquell mateix any es va realitzar la inauguració oficial del tramvia de Can Tunis, que en un principi no tenia número. L'1 d'octubre de 1911 el servei va passar a mans del marquès de Foronda, director de Tramvies de Barcelona, i va ser llavors quan la línia va adoptar el número 48.

Durant la dècada dels anys 10 i 20, a la platja de Can Tunis hi havia unes cases de banys on, principalment, a l'estiu anaven molts veïns de Barcelona. Va ser per aquest motiu que Tramvies de Barcelona i la Societat de Banys de Can Tunis van establir un acord per realitzar un bitllet combinat amb el qual es podia agafar el tramvia i anar a les cases de banys.

A partir de 1939 el tramvia 48 va passar a tenir l'inici i final al Paral·lel. El recorregut passava pel carrer de Vila i Vilà per Palaudàries, Marqués del Duero (l'avinguda del Paral.lel), Conde del Asalto (Nou de la Rambla actual) i passant de nou per Vila i Vilà. El 1948 va ampliar el recorregut cap a pla del Palau passant pel passeig de Colom, la plaça d'Antonio López i el passeig d'Isabel II.

El servei va funcionar amb relativa normalitat durant la seva història, excepte per les repetides ocasions en què, tot i les reparacions i prevencions per part de l'Ajuntament, hi havia despreniments a la muntanya de Montjuïc. Aquest problema va fer que, fins i tot, entre 1951 i 1952, s'hagués d'habilitar una línia provisional entre el Morrot i Can Tunis. Finalment, el 7 d'abril de 1964, a causa dels múltiples despreniments, el tramvia 48 va ser substituït per la línia H d'autobusos.