La Torre Vilana: finca per a famílies il·lustres, reformatori i hospital

Hi ha referències de la Torre Vilana a l'Edat Mitjana. Al segle XVII, va ser propietat de dues famílies nobles: els Vilana i els Dalmases. A principis del segle XX, la finca va albergar una residència amb jardí, terres de conreu i un llac que Ignasi Barraquer va arrendar per viure-hi uns anys. Més tard es va iniciar la construcció del Centro Médico Teknon.

La finca Vilana era una de les grans finques de l'antic municipi de Sarrià. Estava situada just al límit del que després van ser els municipis de Sarrià i de Sant Gervasi. A finals del segle XVII, aquests terrenys que ara ocupa el Centro Médico Teknon van ser propietat de les famílies Vilana i Dalmases. “Torre Vilana estava situada just sota el que és el carrer dels Quatre Camins actual, que abans era l'antic camí entre Sant Gervasi i Sarrià. A mitjan segle XIX la família Vilana-Dalmases va decidir urbanitzar la part baixa de la finca, obrint dos carrers que avui dia porten el seu nom. Cap a 1890, una altra part de la finca es va vendre als Escolapis, on van fer l'Escola Pia de Sarrià”, explica l'historiador Jesús MestreEl 1911, el doctor Ignasi Barraquer i la seva esposa, Josefa Moner, van arrendar la residència de Torre Vilana. Una casa gran, envoltada de jardins, un llac, zona de bosc i també de conreu, que va compartir amb els seus sogres, el doctor Joaquím Moner i la seva esposa. Barraquer hi tenia fins i tot un zoo particular. En algunes fotografies se'l veu amb un cadell de puma. Hi van viure fins a 1917.

L'asil Duran i el Centro Médico Teknon

Després de la Guerra Civil, la Congregació de Sant Pere ad Vincula va comprar els terrenys on avui veiem el Centro Médico Teknon. Era l'any 1942Necessitaven un nou espai per ubicar l'Asil Duranun reformatori per a joves que havia quedat molt malmès durant la guerra, i que des de 1890 havia estat al carrer de Tuset de Barcelona. La gestió de l'asil, llegat de l'empresari Toribi Duran (1814-1888), havia estat confiada a la mencionada congregació. Segons diversos testimonis, al centre s'abusava i castigava els interns severament. “L'Asil Duran, en aquesta època, ja havia perdut molt el caràcter filantròpic que li havia volgut donar el seu fundador, i de fet, era pràcticament una presó per a joves, per a joves delinqüents, i entre aquells hi ha delinqüents molt coneguts com El Vaquilla”, relata Jesús Mestre. Al reformatori, que es va tancar el 1977, hi havia una escola i tallers per aprendre oficis com fusteria, ferreteria, sabateria o lampisteria. El 1989, els propietaris de l'aleshores Centro Médico Teknon van comprar aquests terrenys per edificar el centre hospitalari. “Es buscava un lloc que realment fos un lloc diferencial. No només un edifici ple d'habitacions, que això era fàcil trobar a Barcelona, però es buscava un lloc que tingués unes característiques determinades, com per exemple, que tingués jardí”, explica el doctor Jordi Sapena, cap de Servei de Pediatria i Neonatologia del Centro Médico Teknon.

El 1991 es va iniciar la construcció del centre mèdic, que va implicar l'enderrocament de gairebé tot l'asil antic. Se'n van deixar l'emblemàtica façana i els laterals. Nou anys més tard es va inaugurar l'Institut Oncològic Teknon (IOT) i també un heliport, al costat de les consultes de Vilana -construïdes el 1998-, pel trasllat de malalts, donat que abans l'helicòpter aterrava al centre dels jardins de Teknon. D'aquesta època data la maqueta de l'edifici que es pot veure al hall principal de l'hospital actual. La façana de l'antic reformatori i una escultura de dos peixos de pedra, que hi ha als jardins de l'entrada, són alguns dels pocs vestigis que queden d'un espai que també es va conèixer com “el petit Versalles”.