L’Audiència Nacional no fa cas de la Fiscalia i manté en llibertat l’activista dels CDR

La sala d’apel·lacions ha rebutjat el recurs del ministeri públic, que demanava empresonar Tamara Carrasco i acusar-la de terrorisme

La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha rebutjat el recurs de la Fiscalia contra la decisió del jutge de deixar en llibertat provisional l'activista dels CDR Tamara Carrasco. L'Audiència confirma les mesures cautelars que ha de complir l'activista i, tot i la petició de la Fiscalia, no valora els delictes dels quals se l'acusa.

Després de prendre-li declaració, el jutge Diego de Egea va rebaixar l'acusació de terrorisme i rebel·lió per la de desordres públics. Al cap d'uns dies, la Fiscalia va recórrer la decisió per demanar que es reconsiderés la decisió del jutge i demanar-li que mantingués la imputació per terrorisme i rebel·lió i decretés les presó provisional o li imposés una fiança.

La sala d'apel·lacions no ha atès la petició i manté les mesures cautelars que va dictar el jutge, entre d'altres, la retirada del passaport, la prohibició de sortir del seu municipi si no és per anar a treballar i l'obligació de comparèixer cada setmana al jutjat.

De moment, la sala no es pronuncia sobre la qualificació definitiva dels delictes a l'espera que s'acabi la instrucció del cas. Tot i així, considera que no hi ha indicis de "la gravetat necessària" per empresonar a l'activista i destaca que ha complert "escrupolosament" les restriccions que li van imposar. L'Audiència tampoc creu que hi hagi risc de fugida perquè no consta que tingui "ni mitjans ni contactes internacionals idonis per escapar-se de l'acció de la justícia".

Els motius del jutge per deixar-la en llibertat

La Guàrdia Civil va detenir Tamara Carrasco a principis d'abril a Viladecans i la van portar a Madrid per declarar davant del jutge. Quan va quedar en llibertat, però, no es fer pública la interlocutòria del jutge. La resolució al recurs de la Fiscalia ha permès conèixer alguns detalls de la investigació com que segons les diligències policials, la investigada va dirigir i coordinar els actes de "sabotatge" que els CDR van fer durant la Setmana Santa. També se li atribueix un àudio en què donava instruccions sobre com actuar en cas de vaga general.

En l'escrit, el jutge assegura que no hi ha proves que formi part de cap organització criminal i "menys encara terrorista" i destaca que a l'escorcoll a casa seva no es va trobar cap "text amenaçant, ni fotografies, ni projectes d'atacs". A més, de Egea recorda que els CDR no estan il·legalitzats i que els actes protagonitzats per l'activista s'emmarquen en la "propaganda política per a la conscienciació popular dels fins polítics".