El soroll nocturn a Ciutat Vella supera el llindar de risc per a la salut

Un estudi radiografia la contaminació acústica al districte i conclou que gairebé el 80 % dels veïns consideren que hi ha massa soroll

Per primer cop, un estudi radiografia per complet el soroll i el seu impacte en la salut dels veïns de Ciutat Vella. L'informe, elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), posa el focus en l'oci nocturn i conclou que la contaminació acústica que se'n deriva té riscos per a la salut. El més immediat, l'insommi, però, a llarg termini, també pot provocar malalties cardiovasculars.

Ciutat Vella lidera el rànquing de les zones més sorolloses de la ciutat, i ho fa tant per la percepció dels que hi viuen -dades qualitatives-, com pel mapa acústic de la ciutat -dades quantitatives-.

D'una banda, el  78,1 % dels veïns que hi viuen consideren que al seu barri hi ha molt soroll. De l'altra, els sis sonòmetres ubicats als carrers del districte amb més activitat d'oci nocturn superen, tant les nits de divendres com de dissabte, el llindar de benestar, situat en 50 decibels (dB).

Els sonòmetres estan ubicats al Raval (carrers de Joaquim Costa, d'en Robador i de l'Arc del Teatre), al Gòtic (carrer d'Escudellers), a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (passeig del Born) i a la Barceloneta (carrer de Sant Carles). Els valors més elevats es registren a l'Arc del Teatre i Escudellers, on la major part de la nit se superen els 70 dB. En canvi, la Barceloneta registra els nivells més baixos de soroll.

A més, alguns elements estructurals del districte, com els carrers estrets o el mal aïllament dels edificis, empitjoren el diagnòstic.

Els veïns identifiquen el turisme i l'acumulació de persones a l'espai públic com els principals causants de la contaminació acústica. Es queixen tant de les molèsties generades per pisos turístics i dels sorolls que fan els turistes quan es mouen en grans grups, com de l'acumulació de persones al carrer, davant dels locals per fumar, a la sortida de les discoteques i les terrasses.

També generen sorolls que molesten l'ús de monopatins, la música o esdeveniments del carrer, i les brigades de neteja.

Efectes nocius sobre a la salut

L'Organització Mundial de la Salut (l'OMS) considera que el soroll és el tercer factor ambiental que comporta l'aparició de problemes de salut, per darrere de la contaminació i el fum del tabac. La pertorbació del son és un dels efectes nocius més habituals.

Alguns dels efectes a curt termini són somnolència i fatiga, però l'exposició al soroll també té efectes a llarg termini. Els més estudiats són els cardiovasculars. La contaminació acústica també genera agressivitat, irritabilitat i estrès.

Els infants són el grup més vulnerable davant el soroll, perquè l'exposició continuada dificulta l'aprenentatge i afecta la memòria.

Mesures correctores

Aquest estudi fa un diagnòstic de les causes i conseqüències dels nivells elevats de soroll a Ciutat Vella, amb la vista posada en el nou Pla espacial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats del districte. L'objectiu és disposar de dades objectives per definir mesures correctores en el nou Pla d'usos del districte.

De moment, s'ha posat en marxa una prova pilot al carrer d'Escudellers, una de les vies amb més problemàtica, que ha consistit en la reorganització dels serveis de recollida de residus  per evitar les molèsties als veïns durant la nit. A partir del 12 de juny se'n posarà en marxa la reestructuració, però, abans, un equip d'informadors està fent una campanya per donar a conèixer els nous horaris en què s'ha de treure la brossa. A partir del 26 de juliol se sancionarà qui no respecti la normativa.

També està previst subvencionar intervencions que millorin l'aïllament, com, per exemple, la instal·lació de doble vidre als habitatges o el canvi de paviment per un de sonoreductor. L'Ajuntament també treballa amb els operadors a través de taules d'oci nocturn que ja fa més d'un any que funcionen, i s'ha reforçat la presència d'educadors de nit i agents cívics.