El president de la Generalitat, Quim Torra, ha admès en el judici pels llaços grocs que va desobeir les ordres de la Junta Electoral Central (JEC), que li va demanar retirar els llaços grocs del balcó de la Generalitat durant la campanya de les eleccions generals del 28 d’abril. Torra s’ha justificat i ha dit que “era impossible” complir l’ordre que ha qualificat “d’il·legal”. Segons Torra, d’una banda, la Junta “no és un òrgan superior jeràrquic al president” i, de l’altra, el president de la Generalitat no té potestat sobre tots els edificis de la Generalitat per ordenar-los la retirada dels llaços grocs i les estelades.

D’aquesta manera, Torra ha acusat la Junta Electoral Central de prevaricar i de coaccionar-lo perquè ordenés a tots els edificis de titularitat pública la retirada dels llaços grocs i les estelades. “Jo tinc molts deures com a president, però el primer és defensar els drets i llibertats dels ciutadans i no ordenar mai a ningú que retiri el llaç, l’estelada o qualsevol altre símbol”, ha declarat. El cap del govern català ha dit que el van amenaçar per complir l’ordre i ha remarcat que “era clar que acabaríem aquí”. 

“Acte de censura”

Torra ha dit que, en les diverses ordres, la Junta va anar de “l’ambigüitat més absoluta” fins a dir “treguin-ho tot”. El president ho ha qualificat com un acte de censura i ha acusat la JEC de vulnerar el dret a la llibertat d’expressió. En aquesta línia, ha negat que els llaços grocs siguin un símbol “partidista ni de propaganda”. Ha defensat que el llaç groc “apel·la a un desig de justícia i de protesta” i que “hauria de ser patrimoni comú de qualsevol estat democràtic de dret.

Sobre les estelades, ha dit que “representa l’anhel de llibertat i reivindicació democràtica legítima legal”. Pel que fa al terme “presos polítics”, ha negat que sigui un concepte dels partits independentistes, sinó de “tota la gent que pensa que vivim en un conflicte polític”. “Des del moment en què la justícia entra en un tema que no hauria d’haver entrat mai, es judicialitza un fet polític. Estem parlant de presos polítics, per més que incomodi a algú”, ha dit.

No contesta les preguntes de la fiscalia ni de Vox

En la declaració com a acusat, Torra només ha respost les preguntes del seu advocat, Gonzalo Boye. No ha contestat les preguntes de la fiscalia ni Vox, que exerceix d’acusació popular i a qui considera “un partit franquista”. Ha estat un moment de tensió entre Torra i el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, que presideix el tribunal i que ha intentat tallar Torra.

El president de la Generalitat, ha acabat la seva declaració amb un al·legat final de molt contingut polític. Així, Torra ha dit que va actuar en defensa dels drets i llibertats dels ciutadans: “Si per defensar els drets i les llibertats dels meus compatriotes he de ser condemnat, benvinguda sigui la condemna”, ha dit al tribunal.

Torra ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigat per un suposat delicte de desobediència i s’enfronta a un any i vuit mesos d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros. Hi ha arribat acompanyat de la seva família; del govern català; del president del Parlament, Roger Torrent; de diputats de JxC, ERC i la CUP, i de les entitats sobiranistes l’ANC i Òmnium Cultural.